TREBALLS PREPARATORIS PER AL REVESTIMENT PICTÒRIC

           TREBALLS PREPARATORIS PER AL REVESTIMENT PICTÒRIC

            a) Neteja.

            El procés de l’obra comença amb una neteja global del parament,  que es realitza al principi d’aquesta per tal de que la brutícia acumulada no ens amagui les diferents problemàtiques. Encara que l’obra principal sigui només de pintura de la façana; abans de procedir a pintar haurem de realitzar aquesta neteja, per tal que s’agafi la pintura de forma correcta a la base.

            Pot arribar a ser necessària una segona neteja prèvia al procés de pintura si durant els treballs de reparacions es fà molta pols o l’obra s’allarga en els temps. Dels diversos sistemes de neteja, és recomanable per a aquesta segona neteja, i pot ser suficient, un desempolsat amb un raspall o escombra.

            b) Decapat.

            Quan tenim un revestiment pictòric amb poca adherència, serà necessària la seva eliminació prèvia; també dependrà del gruix del revestiment pictòric existent o acumulat al llarg del temps. Per sota de les 300 micres, assajarem l’adherència per saber si és correcta, y per sobre de les 300 micres, només les aplicacions de revestiments lleugers ens salvaran d’haver de fer un decapat previ de tota la superfície pintada.

            En casos de decapat parcial només eliminarem les zones amb adherència deficient, i en cas de decapat total, eliminarem la totalitat del revestiment d’acabat.

            

           El sistema de decapat pot ser químic, tèrmic o mecànic, eliminant el revestiment d’acabat, deixant sense tocar el revestiment hidràulic de base, paraments de formigó, elements de pedra artificial, etc.

           

                        Decapat químic.

            Es realitza amb un dissolvent, generalment en forma de gel, que conté com a principi actiu un compost químic dissolvent de gran mordacitat, com poden ser el clorur de metilè o el diclorometà , amb afegits d’acceleradors del decapat, gelificants que limiten l’evaporació del dissolvent, particularment volàtil, i baixos nivells de parafina; ajudats de estris de rascat.

            En el cas dels revestiments d’antics revestiment orgànics a base d’àrids amb aglutinat incolor, com ara el “Granulite” poden servir com a decapants químics els dissolvents normalment emprats per afegir a  la pintura de base dissolvent.

                        Decapat tèrmic.

            Es realitza amb una llança térmica, o un bufador, i no ha de sobrepassar els 70 º, cosa que només s’aconsegueix amb mà d’obra entrenada en la correcta execució. S’han de protegir les fusteries i altres elements de plàstic i els vidres, per tal d’evitar que es facin malbé.

                        Decapat mecànic.

            Per a la seva execució es pot utilitzar l’aigua a pressió com a alternativa al repicat amb martell pneumàtic (aigua freda fins a 1000-1500 bar ó aigua molt calenta a 300-400 bar); també es poden emprar sistemes de projecció d’àrids a pressions superiors a les necessàries per a la neteja (entorn dels 4-5 kg/cm2).

Normalment un decapat mecànic malmet la base de suport, que necessitarà de reparació de les petites lesions, encara que hagi estat molt ben realitzat.

            c) Allisat.

            Els treballs d’allisat seran necessaris puntualment quan tinguem defectes de planimetria i més generalment si hem realitzat un decapat. Les empreses de pintors del nostre entorn, solen aplicar una mà de “fi” per sistema, a totes les façanes, normalment aquest “fi” sol ser ciment-cola pastat amb molta aigua, additivat amb làtex sintètic o resines acríliques.

Aquesta aplicació de “fi”, sense ser sempre errònia, és moltes vegades contraproduent si l’apliquem sobre un revestiment molt porós, com pot ser un estuc de calç, o si l’apliquem sobre un mur afectat d’acumulació de sals; també pot donar problemes sobre revestiments pictòrics que sobrepassin les 300 micres.

            Hi ha cases comercials fabricants de productes específics per a la reparació de façanes que comercialitzen materials per a aquesta capa de “fi”, com pot ser el Planitop 200 de Mapei, que tot i les excel·lències que pregona, s’ha d’aplicar amb les degudes precaucions.

            d) Emprimació.

L’aplicació d’una emprimació a la base, prèvia a un acabat pictòric, té com a funcions annexes les enumerades a continuació:

                        1. Regulació de l’absorció.  

Dona a la superfície una major homogeneïtat i cohesió, facilitant la regularitat de l’aplicació de la capa següent, amb una pel·lícula més uniforme; evita el “rexuclat”.

           

                        2. Fixadora.  

Sobre suports porosos o superficialment pulvurulents, penetra endurint la superfície, encara que una emprimació de base dissolvent pot revelar la mala adherència d’alguns suports.

                        3.Promotora d’adherència.

Assegura la unió i dona continuïtat entre un suport  no-absorbent i el sistema de pintura i revestiment previst.

4. Aïllant.      

Forma a la superfície del suport una pel·lícula contínua que impedeix la transferència de matèries i la aparició de taques degudes a la remuntada de parafines, ceres, plastificants, greixos, etc.

                        5. Opacificant.

Permet en certs casos, el recobriment correcte dels paraments amb   un nombre menor

  de capes d’acabat. Això, que es un avantatge si l’aplicació es general, pot rebel·lar-se com a un inconvenient si deixem alguna zona sense emprimar per accident, ja que no tarda a manifestar-se un cop s’asseca la pintura.     

Tenim al mercat emprimacions de caràcter general i també d’específiques per a cada tipus de pintura, i alhora, poden ser emprimacions de base aquosa o de base dissolvent.

 Les emprimacions de base aquosa, excepte les de silicat potàssic, es poden aplicar, en principi, sobre els revestiment sintètics de capa gruixuda, i a més poden ser altament transpirables; quan no totes les emprimacions al dissolvent son transpirables i poden ocasionar despreniments de determinats revestiments en cas de poca adherència a la base.

            Segons la seva composició, per a revestiments de façana, podem trobar al mercat:

            Emprimacions pre-consolidants i segelladores de base silicat potàsic per a revestiments hidràulics que s’hagin de pintar amb pintura al silicat, aplicables sempre que no hi hagi altres tipus de pintura prèvia o que aquests revestiments prèvis hagin estat el.liminats amb un decapat per projecció d’àrids.  

          Emprimacions a base de silicats amb addició d’acrilats, fibra de vidre i minerals silicics com Keim Contac Plus de Keim, i altres, amb dissolvent orgànic. Són utilitzats com a pont de separació de les bases a pintar que no hagin estat decapades i presentin pintures de característiques diferents a la pintura al silicat, que sempre hauràn de ser sotmeses a una prova prèvia de compatibilitat.

          Les emprimacions preconsolidants a base de resines acríliques en base dissolvent, les aplicarem com a preconsolidant de materials porosos.

            Emprimació promotora d’adherència a base de resines acríliques de dissolvent aigua, com són Malech de Mapei, Imprimel AC de Seteff  ó Artigum Gel Fix de Artic, que inclús poden servir per al pintat posterior de revestiments a base de peces no-poroses. S’utilitza sobre revestiments atacables pels dissolvents orgànics, i com a base de pintures formulades en base acuosa.

            Emprimacions a base de vernissos sintètics, per a materials porosos a pintar amb pintures formulades a partir de resines de Pliolite i com a comodí per altres acabats pictòrics, com Plioart Impregnación de Artic ó Isolfless MV de Seteff .

            Emprimacions a base de resines de silicona per a materials porosos a pintar amb pintures a base de resines de silicona (siloxans), com són Silancolor Primer de Mapei, Wacker 280 de CTS España ó Ancorall Primer de Seteff .