ELEMENTS EN FAÇANES I LES SEVES PATOLOGIES
ELEMENTS COMPONENTS
De les diferents parts que composen la
façana, la envolvent impermeable de protecció, part constituent del parament, és el principal element a
re-composar, donant-li la continuïtat necessària, així com resistència i
impermeabilitat. Quant al parament
en sí, caldrà donar-li la estabilitat perduda, en el cas d’esquerdes i
discontinuïtats del mur de tancament o mur de càrrega.
A més del parament i del seu revestiment impermeable, dins el
conjunt funcional estructural i/o de
tancament, d'una façana, trobem altres
parts components, que sòn principalment els següents:
Cornises i impostes.
Aquests elements reben el bat de l’aigua de pluja amb més intensitat, i
solen presentar problemes de
capil.laritat horitzontal en la seva part superior. De vegades trobem
solucions amb pendents cap a l’interior de l’edifici (usual en terrats fins a
primers dels segle XIX ) amb
desguassos deficients , travessant el mur, que deixen de funcionar per manca de
manteniment i embassen l’aigua, que acaba sortint per on pot, per evaporació o
per filtració.
Cornisa de remat de façana amb greu
afectació per acumulació d’aigua i manca d’escorrentia.
En ser els
elements més castigats per l’aigua, tot sovint presenten debilitat per erosió
de la seva geometria, o fins i tot despreniments.
Si aquests elements són de pedra artificial
armada amb filferro, o de formigó armat, haurem de descobrir totes les
armadures rovellades.
Cossos volats; tribunes i balcons.
En les façanes tradicionals de Barcelona, trobem cinc tipus
principals de balcons:
Ÿ Balcons amb llosa de pedra, normalment pedra de Montjuïc, però també
calcàries.
Ÿ Balcons de ferro forjat i ceràmica.
Ÿ Balcons forjats amb bigues de ferro en voladiu, sigui amb voltes de
maó, solera plana
d'obra ceràmica, o amb reblert
d’un encofrat amb formigó.
Ÿ Balcons de formigó armat encofrat “in situ” (amb barres llisses).
Balcons d'estructura de formigó armat. (moderns). Que veurem com a cas particular de rehabilitació.
Balcons d'estructura de formigó armat. (moderns). Que veurem com a cas particular de rehabilitació.
Balcons de
pedra calcària
en una façana
modernista.
Girona, 113.
En el cas dels balcons de pedra,
poden apareixer esquerdes, perquè la pedra ha partit, que seràn perilloses si
són paral.leles a la façana. També solen trencar-se els punts en contacte amb
les baranes de ferro (cantonades amb recolzaments de bola o ancoratges), i
especialment on trobem “crosses” de rigidització de les baranes, que
incrementen de volum per oxidació.
Si els balcons o tribunes són de pedra calcària, solen presentar una
laboriosa esculpturació en les baranes, i si han estàn objecte d’erosió per
pluja àcida, sovint cal desmuntar-los per a la reproducció de les peces,
el.liminant gran part sense remei.
Si els balcons son de passamà de ferro
forjat (els més antics), rarament caldrà substituïr alguna peça, ja que la
forja aguanta millor la oxidació quan no queda submergida, sovint la reparació
consistirà a redreçar les peces.
Els cossos volats forjats amb
bigues de ferro laminat són els que presenten una dificultat de
rehabilitació més gran, en canvi, pel què es pot comprovar, degut a les
dil.latacions diferents entre el ferro i les lloses forjades i els procesos de
corrosió, s’esquerden tot sovint i són els que més es toquen, i
usualment, de forma errònia o incompleta. Precisen de una neteja de les bigues
en profunditat, per a intentar parar el procés de corrosió, així, les haurem de
sanejar per la part superior, el.liminant els possibles paviments, pel cantell,
i per la part inferior, comprovant la secció resistent que queda a les bigues
en la entrega amb la façana. De vegades, caldrà la substitució total de les
biguetes per la seva pèrdua de capacitat resistent.
Balcons amb bigues de ferro laminat en
que s’ha fet una “reparació” en la qual han desaparegut les mènsules i les motllures de cantell de
balcó.
Sòcols i motllures.
Aquests elements, normalment de pedra en les composicions de façanes
tradicionals de l’eixample de Barcelona, presenten trencaments per cops, taques
d’origen divers, parts refetes amb morters de calç o ràpid, o fins i tot morter
de ciment portland, i canvis radicals i mutilacions per reformes sense criteri,
al llarg del temps.
De vegades apareixen pintats amb pintures no
transpirables per a dissimular els pegats o per dissimular la brutícia ( temps
enrera es pintaba a sobre del sutge i taques diverses), i això provoca una
retenció de humitat i sals que pugna per sortir en forma de butllofes.
Quan els sòcols estiguin revestits de morter o estuc, usualment estaran
fortament erosionats i amb pegats, i tindran, tot sovint, problemes de humitats
per capil.laritat.
En murs d’obra de fàbrica de mao i/o reble de pedra i morter de calç, usualment,
els resalts del socols es van executar amb un aplacat de maó massís, engaltat
contra el mur de façana, i tot sovint, aquest aplacat està separat del mur, i/o
amb peces ceràmiques mig desfetes, i amb presència de criptoeflorescències.
Sòcols entre dos façanes, amb atac per
humitats a les parts inferiors i erosió de les superfícies deguda a les
constants neteges de graffiti.
Elements ornamentals. Peces
esculpturades.
Caldrà comprovar la compacitat i resistència dels elements
esculpturats, en remats, agulles, ménsules i altres elements decoratius, com
ara balustrades, alhora que es
comprovarà la seva integritat i la seva estabilitat
al volcament, o la presència de taques de rovell o de sals, que indiquin
una afectació per filtracions d’aigua.
Gallardet
de pedra artificial a la cantonada d’un edifici.
Barana protegida per evitar la caiguda d'elements prefabricats.
Nota: dels capitols dedicats a patologies del TFC original, només es vol destacar aquest punt, en dirigir-se a un públic no especialitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada