FAÇANES HISTÒRIQUES. PROCÉS DE REHABILITACIÓ

 FAÇANES HISTÒRIQUES

      REVESTIMENT IMPERMEABLE. ESTUCS DE CALÇ

Són molts els estucs de calç que tot i haver patit un rentat superficial i decoloració pel sól, presenten prouta compacitat per a poder-los respectar, així, un cop repicades les parts esquerdades i bufades es refàn amb morters de reparació a base de calç.

Marcat de les parts del revestiment d’estuc de calç a sanejar, per manca d’adherència o fissuració.

 Primer, sobre la base del parament sanejada es donarà una emprimació d’adherència a base de resines acríliques (tipus Master Emaco A 660 de THORO/BASF o  Articril Resin 6 de ARTIC ) o bé a base de làtex (Lanko 753 de Lafarge Texsa,  Ibofon de Cemarksa, Sikalàtex de Sika,...) , procurant de no tacar la superfície conservada del revestiment, per tal d’evitat canvis en l’acabat de pintura i a continuació es faràn les reparacions amb morter de calç aditivat amb resines (morters de reparació, ) segons la textura a imitar.

En càs de que les reparacions requereixin un cert gruix, portarà una primera base d’esquerdejat de morter mixt o bastard (m-40 b), i una segona capa de morter de calç aéria aditivat amb resines, de granulometria gruixuda en estucs d’acabat raspat, o fina, en estucs d’acabat fí (Weber Cal, Asocal R i Asocal V de Asoes Condal/PerlitayVermiculita, Texcal L Revoco i  Texcal E Estuco de Parex, Artimix 5 de ARTIC, Revat Cal Raspado i Revat Cal Estuco de Propamsa,...).

Pot ser necessària una regularització o afinament de la superfície dels estucs que es conserven, que es donarien amb capa molt prima de beurada d’aquests morters, amb morter de calç tradicional o amb pintura a la calç aditivada amb càrregues minerals.

 

Reparacions del revestiment impermeable d’estuc de calç, amb morters de calç aèria aditivades amb resines.

Als arrebossats de morter de calç reparats amb morters de calç aéria aditivada es pot aplicar posteriorment un consolidant/fixador general del parament, que pot ser un producte específic, o bé una primera mà de pintura, i posteriorment, els acabats pictòrics, amb pintures de porus obert, tipus pintures a la calç, pintures a base de resines de Pliolite, pintures al silicat o pintures de siloxans, és imprescindible que la pintura sigui transpirable, ja que s’aplica sobre revestiments que encara no han acabat de fraguar, i que poden retenir aigua.

Si la reparació s’ha fet amb morter de calç amarada, l'única opció d’acabat serà la pintura a la calç ( per tal d'afavorir la carbonatació que pot arribar més enllà del sis mesos), que pot fer canvis de coloració segons el grau de humitat del parament, per la qual cosa requerirà molta més cura en las seva aplicació i més temps d’assecatge.

Hi ha tècnics que desconfien del resultat, sobretot des del punt de vista estètic, d’aquest tipus de reparacions, i prefereixen l’enderroc total i reposició amb estuc tradicional de calç aéria apagada, pigmentat en massa, que sempre s’ha d’executar per panys sencers per al seu bon resultat, encara que si la reparació és factible i s'executa correctament, no estigui justificada la despesa económica.

Topem, a més,  amb la manca de mà d’obra especialitzada (estucadors) que domini la tècnica del morter tradicional de calç  -són personal en plantilla d’ empreses especialitzades que a l'àrea de Barcelona es poden comptar amb els dits d'una mà-;  i amb el problema dels canvis de coloració amb les represes dels treballs.

Altra cosa són els estucs esgrafiats, on primarà la seva conservació sobre altres criteris, encara que en càs de separació de la base de més del 50 % de la superficie amb acumulació de sals, pot veure’s obligada la seva demolició i reposició posterior, en aquest càs, sempre es faràn els treballs per part d’oficials estucadors coneixedors de l’ofici.

            CORNISES I IMPOSTES.

Després del sanejat del cantell de les cornises, caldrà restituïr el volum i la forma de les motllures, que usualment són de pedra artificial o d’obra ceràmica revestida amb morters de calç; per a la seva restitució caldrà pendre una plantilla de les motllures a reproduïr i fer un model en negatiu, anomenat "sabater", amb un material resistent, com pot ser xapa de ferro algún tipus de plàstic rígid, aglomerat de fusta o fins i tot planxa de fibrociment (Naturvex). Posteriorment, amb la disposició d’una reglada de base, s’aniràn reproduint els plans i els cantells amb morter de reparació al qual se li passa la plantilla en negatiu (sabater) fins a obtenir la geometria original.

 

 

Reparació de cantell de cornisa

amb l’aplicació d’un nou revestiment de morter tixotròpic aplantillat amb un sabater.

Pot arribar a ser necessària la disposició d’una armadura interna de les parts a reproduïr, armadura que es farà amb filferro inoxidable, sempre de petit diàmetre millor que no pàs amb diàmetres importants, o amb materials de módul d’elasticitat més proper a l’obra ceràmica o als morters, com pot ser el filferro de llautó.

Morters de reparació que trobem al mercat serien: Weber.Rep MA 203 de Weber, Sika Top 122 i Sika Monotop 612 de Sika, Thorite Rapid Vertical de Basf, PCI Repafix i Polycrete de Bettor/Basf, Repmorter de Texsa, Renderoc de Fosroc, o Betec 305 LA de Betec (Propamsa), Mapegrout Tissotròpico de Mapei , Lanko 731 de Parex i d’altres.

La impermeabilització del plà superior es sòl fer amb pintures acríliques armades amb malla per a pintures o napa geotexil de polipropilé o poliester; encara que tampoc són mala solució els morters de paviment aditivats amb resines, impermeables, o productes impermeabilitzants a base de Teflon o morters de base asfàltica o les resines acríliques transparents.

Aplicació de revestiment

Impermeable a base de resines acríliques, armades amb napa de poliester, sobre cornisa de pedra.

En el càs de les cornises, sempre que no siguin de pedra natural, també es usual col.locar un paviment de ceràmica amb goteró perimetral i formació de mitjes canyes.

COSOS VOLATS: TRIBUNES Y BALCONS

     Com dèïem quan parlavem dels elements de les façanes, tenim a l’area de Barcelona i altres ciutats catalanes quatre tipus principals de balcons a més dels balcons de formigó armat actuals:

• Ÿ  Balcons amb llosa de pedra, normalment pedra de les canteres locals.
• Ÿ  Balcons de ferro forjat i ceràmica.
• Ÿ  Balcons forjats de bigues de ferro en voladiu, sigui amb voltes de maó, solera plana   d’obra ceràmica o amb reblert d’un encofrat amb formigó d’obra.
• Ÿ  Balcons de formigó armat encofrat “in situ” amb barres llisses.

     Quan no es presenten problemes estàtics per un pès excesiu dels balcons o un deficient contrapesat amb la estructura de l’edifici, la reparació es limitarà a l’actuació sobre l’element i cada un d’aquests tipus tindrà una solució diferent, així, haurem de parlar per separat de:

   Balcons de llosa de pedra:

        Quan trobem fissures en elements de pedra, caldrà comprovar si són o nó perilloses als efectes de desprendiment i caiguda; si aquesta caiguda es probable i/o inminent, es provocarà la lesió als efectes de restituïr la zona malmesa, ja sigui amb una pròtesi amb morter de reparació o enganxant la peça despresa amb resines epoxi i “claus” de lligat amb la resta de la peça.

 

Balcons de llosa de pedra calcarenita, tipus Montjuïc.

        A les zones erosionades, un cop sanejat l’element de llosa de pedra es farà una preconsolidació de la part a reparar, i posteriorment es realitzarà una pròtesi amb morter de reparació de pedra (veure capitol relatiu a la reparació de elements de pedra), armada si és precís amb filferro inoxidable o de llautó, seguint la geometria del cantell.

         Les juntes entre elements de llosa de pedra, són això, juntes; llegir un informe tècnic on es recomani el segellat de les juntes amb morters epoxi ( altament adhesius i rígids)... senzillament regira els budells. Aquestes juntes entre elements de llosa suportants i elements suportats, els uns encastats al mur i contrapesats per aquest, i els altres corresponents als buits d’obra, i sense contrapés, han de poder absorbir petits girs i moviments de dil.latació, i rigiditzant-los es pot provocar el trencament de la llosa per un altre lloc. El material de junta tradicional era el morter de calç, sovint amb afegit de pols de ceràmica; actualment, es sòl rejuntar amb un morter mixt de ciment portland i calç, aditivat amb elastificants i colorejat amb pigments minerals.

       
        Balcons de ferro forjat i ceràmica:

        Un cop desmuntada la solera i redreçats el ferros, amb la substitució d’algún passamà     de ferro forjat, si es necessari, amb unió per reblons o cargols, i no pas per soldadura, ja que la forja de ferro no es soldable, es protegiràn els ferros amb emprimació protectora anti-rovell, i es pintaràn amb esmalt gràs (veure capitol dedicat als revestiments pictòrics). Finalment, es refarà la solera ceràmica, reproduïnt les peces i el dibuix de la ceràmica esmaltada de la part inferior, i els posteriors gruixos, fins l´acabat de paviment; s’utilitzarà com a material adhesiu entre capes preferentment un ciment-cola per a exteriors elàstic, tipus Weber.col flex deWeber,  Keralàstic de Mapei, Cleintex Flexible de Parex o altres.

           

Llosa de balcó de ceràmica i ferro forjat

Balcons de bigues de ferro:

         La deguda protecció de la totalitat de les bigues de ferro és una de les bases de l’éxit de la operació,  una altra de les bases és el revestiment d'adherència ,suficient per a minorar les dilatacions diferencials entre el ferro i el recobriment ceràmic, així com la seva trava, armant-lo amb malla per a revestiments, i finalment una bona impermeabilització de la llosa de balcó.

Lloses de balcó suportades sobre bigues de ferro en ménsula, ancorades al mur.

Sovint estàn contrapesades amb les bigues del forjat.

         Aquest balcons precisen d’una neteja de les bigues en profunditat, per a intentar parar el procés de corrosió, així, les haurem de sanejar per la part superior, el.liminant els possibles paviments, pel cantell, i per la part inferior, comprovant la secció resistent que queda a les bigues en la entrega amb la façana. La el.liminació mecànica de l’óxid pot no ser suficient, menys, si no s’accedeix a la totalitat de la superfície de la bigueta, llavors, farem un desoxidat químic complementari amb productes convertidors d’óxid. La protecció de la bigueta es farà amb els mateixos productes de pasivació d’armadures que s’utilitzen en reparacions de formigó armat, preferentment amb combinació de resines i ciment.

Per refer les parts de llosa repicats, utilitzarem morters de reparació com els ja esmentats a les cornises, i per refer els cantells també seguirem el mateix procés, d' una reglada de base i un esquerdejat aplantillat amb un sabater.

Rovellament general de les biguetes, cal descobrir l’ànima per tal de comprovar la seva integritat.

El rovellament de les bigues de ferro pot arribar a afectar l’ánima de la biga més enllà del seu cap; i en el càs de que en falli alguna, o varies (corrosió de l’ànima a l’encastament), pot obligar a desfer completament la llosa de balcó, i a fer-la de nou, amb formigó armat.  Aquí apareixerien diverses solucions alternatives, com l’encofrat tradicional amb fusta o les motllures de poliestiré, l’encofrat perdut del cantell a base de perfils d’ acer laminat formant un marc collat al mur, o l’encofrat perdut amb planxa galvanitzada seguint el perfil motllurat del balcó, amb planxa “deployée”, amb pedra artificial feta a mida,... 

 Hi ha tantes solucions com es puguin imaginar, Tot depenent de fins a ón cal sanejar la llosa, forjat de solera ceràmica, o voltes previament existents.

Solució de balcons amb substitució funcional de les bigues resistents.

Balcons de formigó armat:

Podem trobar, sistemes de formigó armat modern amb formigó de ciment portland i barilla corrugada, on els problemes bàsics son de carbonatació del revestiment de formigó de les barilles i la corrosió d’aquestes, que és un càs particular de reparació d’estructures de formigó; o també balcons de formigó armat amb barilla llisa, amb formigons fets en obra amb ciments naturals tipus “lent” ó “ràpid”, que afegeixen com a problemàtica la extrema porositat del formigó.

Llosa de balcó de formigó fet en obra i armat amb barres llises d’acer, normalment de secció molt prima i fàcilment atacable.

         Sovint aquest tipus de balcons presenten la corrosió de l’armadura inferior i la separació de la xapa de formigó inferior a l’armadura, quedant-hi la resistència del balcó garantida únicament pel monolitisme del formigó.

 Caldrà valorar si la resistència residual de l’armadura que queda en conjunt amb el formigó és suficient per a suportar les càrregues d’ús del balcó, segons la resistència residual deguda només al formigó. Si el resultat és afirmatiu, s’haurà de passivar les armadures amb productes de reparació per a formigó armat, i reconstruïr la secció amb morters de reparació a base de ciment aditivat , previa disposició de pont d’unió amb el formigó vell i l’armadura a base de resines epoxi; pel contrari; si la resistència residual dona un càlcul insuficient o dubtós es poden intentar solucions d’autor per a reforçar les lloses, o directament enderrocar-les i substituïrles per algún dels sistemes abans esmentats.

SÒCOLS I MOTLLURES

Quan tinguem motllures de pedra a reparar, seguirem el mateix procés que amb les reparacions de cantells de balcons de pedra, i en el càs de pedra artificial o d'obra ceràmica revestida, seguirem el procés explicat per a les cornises.

Quan tinguem sòcols de pedra natural massissa, seguirem el procés de restauració de pedra que s’explica de forma exhaustiva més endavant.

 

 

Sòcol de pedra en planta baixa i entresòl, amb portada de pedra que abasta els dos nivells.

Forma compositiva que es troba tot sovint als edificis de Barcelona.

Quan els sòcols siguin revestits de morter o estuc, després del seu sanejament en profunditat, fins a la base ferma, es reconstruirà l’aplacat d’obra ceràmica i el revestiment, amb rajola de doblar, estriada per les dos cares, agafada amb morter de drenatge, revestint amb el mateix morter (Veure diferents tipus de morters de drenatge en el capitol dedicat a les Humitats).

En general, serà necessàri un decapat, sanejat dels “pegats”, parts escrostonades, fissurades, o simplement erosionades, per tal de poder refer-les.

Sempre serà precís arribar a sanejar fins a la base ferma del mur, el.liminant les parts no adherides o solidàries, i les sals cristal.litzades, en procés d'haloclàstia, en el seu càs.

ELEMENTS ORNAMENTALS

Els elements de pedra artificial com balustres, gerros, poms de flors, copes i altres elements ornamentals que es trobin en mal estat, partits, si han reventat pel rovellament de les armadures interiors  s’hauràn de substituïr  per noves peces de pedra artificial que es realitzarán a partir de motllos de làtex, amb armadures interiors d’acer inoxidable, en el càs de substitució puntual dels que estiguin malmesos, amb l’alternativa de la substitució completa per peces de fabricació actual segons catàleg; ( el que usualment es fà en balustrades i baranes de terrat) , depenent molt del valor històric o artístic de l’edifici. Si parlem d’un edifici catalogat, aquesta reproducció de l’original serà obligatòria.

 

Elements singulars decoratius en una façana catalogada de Domenech i Muntaner.

            

En el càs de les ménsules de pedra artificial és dificil poder refer l’encastament al mur per la qual cosa és usual la reproducció sobre la base trencada que romàn encastada al mur de la seva volumetria i detalls ornamentals amb morter de reparació, tècnica que apart de laboriosa y cara no tots els operaris estàn preparats per a realitzar.

També es usual trobar-nos amb mènsules d'obra ceràmica, revestida i acabada com si fós pedra artificial. Si els maons no van ser cuits de forma adequada al seu origen, i en trobem amb presència de regerots d'aigua, no serà difícil que ens trobem amb mensules que "cauen" de la seva posició sota els balcons.

 Si l’afectació de les mensules és generalitzada en tota la façana o la seva major part, es pot pensar en la seva substitució, que serà amb peces reproduïdes amb motllo, sempre que es fixi a la façana de forma comprovable, o bé es pot fer una restitució visual, amb un volum de geometria aproximada, en material lleuger, que quedarà disimulat pel revestiment pictòric d’acabat.

Tant per als elements ornamentals singulars, com per a les ménsules, existeix la possiblitat de la seva substitució per imitacions volumètriques en poliestiré, poliuretà, o fins i tot en poliester armat amb fibra de vidre, com ja s'ha fet en moltes actuacions a l'eixample.