TIPUS DE REVESTIMENTS AMB PINTURES

        TIPUS DE REVESTIMENTS AMB PINTURA

           

            Els treballs de revestiment i acabat pictòric, apart de la reparació dels paraments en els llocs on estiguin malmesos, necessiten una sèrie de treballs previs de regularització de la base i preparació, que segons els tipus de base sobre la qual haguem de pintar, ens pot fer triar un tipus de pintura o altre.

            Sobre revestiment d’estuc de calç i morters mixtos molt porosos, haurem de pintar preferentment amb pintures que no formin pel·lícula; aquestes pintures poden estar formulades en base a silicat, a base de resines de Pliolite, ó a base de siloxans -resines de silicona-. També podem esmentar dins d’aquest grup de pintures altament transpirables les pintures a la calç, encara que aquestes darreres només s’hauran d’aplicar sobre bases perfectament eixutes, i preferiblement en interiors, per tal d'evitar l'efecte de la contaminació.

            Com a característiques principals d’aquests quatre tipus de pintures, hem d’esmentar:

            Pintures al silicat: Estàn formulades a partir de una dilució en aigua de Silicat Potàsic, i requereixen d’una manipulació amb molta cura, amb protecció de mans, cara i ulls, degut a la seva causticitat, encara que no són inflamables. La seva aplicació ha de ser molt acurada, preferentment per panys sencers, ja que es noten les represes amb canvi de tonalitat, necessiten una espera d’assecatge de 24 hores entre les successives mans. Forma un sol cós amb la base, presentant un sistema obert de porus semblant al del revestiment de base.

                       No s’han de utilitzar sobre suports encara humits ni sobre suports no-absorbents o pintats amb pintures no poroses (plàstiques). Com a inconvenient principal té la manca de capacitat per a amagar microlesions o fissures.
               INSISTEIXO: NO S'HAN D'APLICAR SOBRE SUPORTS ENCARA HUMITS.
               Ho dic repetit, a veure si s'enteren alguns que van de divins, No s'haurán d'aplicar en temps d'hivern, quan els paraments no s'han pogut eixugar de les nits quan la condensació superficial s'adhereix a les parets. Será doncs impossible d'aplicar en obres la entrega de les quals es plantegi entre els mesos de Novembre i el Febrer-Març, o quan plogui, o sense esperar un temps després d'una neteja amb aigua (mètode recomanat). Qualsevol aplicació d'aquest tipus de pintura, no re-formulada pel fabricant, fracasará de forma estrepitosa.

         D'això fa temps en van pendre nota alguns fabricants, i també se n'haurien d'assabentar determinats Tècnics Municipals, que PROHIBEIXEN altres tipus de pintures...

Evidentment, les Comunitats n´han de esser també conscients, de les possibilitats i impossibilitats.
 

               EL SEGON CONDICIONANT, el que no es pot aplicar sobre d'altres pintures no-poroses,
obliga al decapat mecànic o REPICAT conciençut dels paraments verticals que hagin estat pintats amb pintures plàstiques, refent-los. En no fer-ho, ens arrisquem a que hi hagi un "Repelat" de la pintura de la façana (gens convenient quan s'hagi desmuntat la bastida).

             Pintures a base de Pliolite: Estan formulades a partir d’una dilució en dissolvent  orgànic de resines reticulables ( patentades per la casa Good Year), i tot i que requereixen precaucions,  no són càustiques. Necessiten de l’aplicació d’una emprimació sobre el suport prèviament a la seva aplicació, especialment en paraments reparats, per tal de no “calar” o “rexuclar”. Són revestiments pictòrics auto-rentables amb la pluja i de color molt diàfan. No precisen de que la base sigui totalment eixuta abans de pintar. No amaguen les lesions o fissures del parament, ni els canvis de textura, que han de ser reparats prèviament.

            Pintures als Siloxans: Estan formulades a partir de resines de silicona en dispersió aquosa i no requereixen de precaucions a la seva aplicació. Aquestes pintures no “calen” tant com els dos tipus anteriors i permeten fins a cert grau descuits i represes del treball. Són revestiments pictòrics molt resistents a l’envelliment, resistents als raigs U.V., resistents als àlcalis, i poden sobreposar-se sobre altres pintures sempre que estiguin ancorades al suport.

            La seva elevada permeabilitat al vapor d’aigua permet la seva col·locació  sobre bases reparades no perfectament eixutes.

En el mercat europeu s'imposen les pintures a base de siloxans sobre les pintures a base de silicats o de Pliolite.

            Pintures a la calç.  Són pintures formulades a base de calç en dispersió aquosa, amb afegit de estabilitzants i dispersants. No permeten la utilització d’emprimacions prèvies del suport, amb un efecte pronunciat de “calat” entre les diferents mans, que lluny de ser un defecte, proporciona l’aspecte marmori,  tan apreciat. No son compatibles amb moltes de les pintures preexistents, envelleixen molt malament en atmosferes polucionades i són atacades per la pluja àcida deixant un emblanquinat superficial de guix.

            Quan pintem sobre altres tipus de revestiments, més impermeables, com pot ser un arrebossat “modern” a base de ciment portland, revestiments plàstics granulats ó d’altres pintures prèvies, pot ser interessant utilitzar pintures que sí formen pel·lícula, que, a més, ens donaran una millora de la impermeabilització i de l’aspecte extern quan tinguem problemes de microfissuració, petits defectes o lesions.

            A aquest grup pertanyen els següents tipus de pintura per a paraments exteriors:

             Pintures plàstiques: També anomenades “plàstics”, són les menys permeables al vapor d’aigua de totes elles; normalment estan formulades a partir de polímers que poden ser acrilats, estirè, derivats vinílics o altres resines menys conegudes. El seu dissolvent es l’aigua i el seu procés de formació de la capa seca és per evaporació de la mateixa, aglutinant les diferents partícules en suspensió i formant una pel·lícula resistent i tenaç. Quan s’assequen disminueixen la seva superfície, creant una tibantor per retracció que pot arribar a aixecar pintures prèvies mal adherides.

            El principal problema de la seva aplicació són les baixes temperatures, i no s’han d’aplicar per sota dels 5ºC de temperatura del suport  ja que llavors no s’adhereix a la base per manca d’elasticitat , i es perd la resistència a l’aigua, al rentat superficial, ...

            Les seves característiques variaran enormement segons la seva fórmula i elaboració, i presenten un ampli  ventall escalat de qualitats i preus ( normalment menys qualitat a menor preu ), depenent de la serietat del fabricant. Poden estar millorades amb addició de silicones o altres components.

            Pel seu contingut en aigua oxiden les superfícies de ferro si aquestes no han estat protegides amb una emprimació antioxidant adequada.

            Pintures al ciment. Estan formulades en base a ciment blanc especialment tractat, amb l’afegit de pigments resistents als agents alcalins. Es presenten en forma de pols per a barrejar amb aigua i el seu assecatge i formació de capa depèn del procés de fraguat del ciment. Precisen de una base rugosa i porosa per a la seva bona adherència així com del mullat del suport. Han de seguir-se les precaucions del fabricant quant a temperatura, dosificació i aplicació.

            Pintures acríliques elàstiques. Formulades a partir de polímers acrílics modificats, i amb càrregues minerals que les donen molt cós, presenten l’avantatge d’adaptar-se a petits moviments de la base de suport, segellant petites fissures per moviments de l’edifici o retracció dels morters, pel fet de formar una membrana elastomèrica flexible. Són mitjanament permeables al vapor d’aigua.

             Morters acrílics. Estan formats per polímers acrílics en massa, triturats, en estat semi-pastós, amb un aglutinant igualment formulat a base de polímers acrílics. La seva aplicació és amb llana o a pistola, acabant-se amb un planxat amb llana. Són molt elàstics i tenen una gran capacitat de cobrir imperfeccions de la base. La seva permeabilitat al vapor d’aigua, tot i no ser molt elevada, permet una correcta transpirabilitat de la base, encara que és recomanable que aquesta estigui ben eixuta, per a la seva aplicació. .

            Pàtines i veladures. Aquestes pintures tenen molt poc cós, amb absència o molt poca quantitat de càrregues minerals, i donen un aspecte semi-transparent. N'hi ha de diferents composicions, pàtines i veladures al silicat, a base de polisiloxans, sovint a base de poliuretans acrílics de base aquosa o al dissolvent,...cada una amb característiques físiques i químiques molt diverses, així com permeabilitats molt diverses al vapor d'aigua. S`ha de consultar el fabricant.

            Pintures Tixotròpiques. Són pintures que fàcilment passen de l'estat gel a l'estat líquid pastós i s'apliquen usualment en llocs afectats d'humitats, amb una gran cohesió interna, funcionen bé per a tapar taques o reparacions en treballs d'interiorisme i el preu és elevat,  però careixen de prou transpirabilitat com per a esser utilitzades en façanes o parets humides.

            Per últim, hem de fer esment dels hidrofugants a base de siloxans i vernissos que s’utilitzen per a la hidrofugació de la pedra natural porosa i l’obra ceràmica, així com de les ceres i pàtines superficials que s’apliquen sobre els acabats de pedra polida, marbres i granets, amb diverses finalitats, des de millorar l'aspecte superficial i donar brillantor, a fer de protecció anti-pintades.