FAÇANES AMB TÈCNIQUES ACTUALS. PROCÉS DE REHABILITACIÓ

FAÇANES AMB TÈCNIQUES “ACTUALS”

 REVESTIMENT IMPERMEABLE.

En general es procurarà el manteniment del mateix tipus de revestiment, per raons de conservació històrica, de composició de la façana, i també económiques, encara que hi ha una “moda” de repicar totalment els revestiments vitrificats tipus “Gresite”, i de rajola ceràmica, en la qual intervenen tant les raons subjectives de seguretat com la dificultat de trobar peces de reposició de les mateixes dimensions o colors. Així, pot donar-se el càs de trobar peces de semblant color i de dimensions lleugerament més grans que les peces originals, que compliquen els treballs i encareixen el procés, o de no trobar els colors necessaris. Usualment també, la mala qualitat del morters de base, o l’envelliment accelerat per la circulació d’aigua a través seu, obliguen a la substitució total d’aquests revestiments.

Tot sovint es demana també el repicat general de paraments quan tenim un estuc mixt de calç i ciment amb parts bufades, separades del mur, o un revestiment continu a base d’àrids aglutinats amb resines, tipus “Granulite”. Aquesta demolició o decapat global del revestiment, pot obeïr a raons fonamentades, com la presència de sals intermitges o de grans panys solts, amb manca d’adherència al parament de base o morters de base molt deficients y fortament erosionats, que determinen més d’ un 50% del la totalitat del revestiment; o merament a motius estètics, de voler una façana “nova”...; a més d’una profunda desconfiança en el correcte sanejat del revestiment i en els revestiments pictòrics compatibles que podrien unificar els panys amb els materials de la reparació.    

Altra part important de la desconfiança es deu a la utilització en la  reparació de les nafres producte dels sanejat de paraments, del primer morter que es troba (normalment M-7,5 ensacat, que es pot adquirir a totes les botigues de materials), en algunes actuacions sense criteri, amb resultats desastrosos, en que els quals el pegat es fissura perimetralment per retracció i acaba per caure.

Hi ha tècniques i materials que permeten obviar aquests inconvenients, i faciliten la conservació d’aquests revestiments, amb reparació únicament de les parts estrictament necessàries; degut a la especialització dels materials i de les tècniques, els tractem de forma temàtica, en un apartat especific, segons els materials.

FRONTS DE FORJATS I BALCONS

Les problemàtiques més usuals en els balcons dels edificis actuals provenen dels despreniments de materials ocasionats pel procés d’oxidació-corrosió del ferro de les armadures del cantell del forjat; aquesta problemàtica pot agreujar-se amb els aplacats de front de balcó tan usuals a partir de certes concepcions estètiques dels anys setanta i vuitanta, no ben resoltes als efectes de protecció de l’aigua.

Els fronts de forjat als balcons poden no ser els únics que estiguin sotmesos a una degradació accelerada, i depenent de la facilitat d’acumulació de l’aigua, la manca de revestiment o el deficient manteniment d’aquest, la incompatibilitat de deformacions entre la estructura i els entrepanys o els revestiments, amb fissuració de les juntes entre materials. Serà fàcil trobar els mateixos problemes estenent-se pel conjunt del perímetre dels forjats quan donen a façana.

Seran d’aplicació les técniques de reparació de formigó armat tal i com s’expliquen en l’apartat referent a aquest material, prèvia demolició dels revestiments.

BARANES D’OBRA I CORNISES

Durant molts anys, bé per manca de peces prefabricades, bé per estalvi de costos, no s’ha donat gran importància a la correcta evaquació de l’aigua dels capçaners o coronaments dels murs aprofitant el clima benigne mediterrani, fins i tot s’han executat amb una manca de pendent esfaraïdora, estancant l’aigua cada vegada que plou, i vessant l’aigua a través de les fissures entre el revestiment arrebossat i el parament.

Pràcticament el mateix pot dir-se de les cornises, que s’han acabat molt sovint amb rasilla ceràmica plana, sense goteró, acabada a ràs de la motllura de la cornisa o de l’últim forjat de façana, que tot sovint adoleix de una geometria massa senzilla per a donar la correcta escorrentía de l’aigua.

S’imposa com a solució el repicat de les rajoles ceràmiques existents, fins a la base d’obra i la substitució dels capçaners per peces amb goteró, ja siguin de ceràmica comú, de ceràmica vidriada, de pedra artificial o de formigó polimer; opcions que sovint ofereixen les empreses rehabilitadores com un plus de qualitat de l’acabat i de major garantía de la obra realitzada, o que son imposades pel projecte del tècnic, donada la poca diferència de cost de les solucions millorades.

APLACATS DE PEDRA ( ARTIFICIAL I NATURAL)

Els aplacats de pedra artificial que trobem normalment estàn adherits a la paret amb morter de ciment més o menys bó (també podem dir més o menys dolent), o en el càs de les façanes més properes en el temps, amb ancoratges metàl.lics que han envellit de forma molt deficient.
 Aquest problema el trobem fins i tot a aplacats de pedra artificial o pedra natural d’execució relativament recent, o inclús en façanes de inmobles en construcció que encara no han tingut la recepció final d’obra.

Francesos i italians podrien donar-nos moltes lliçons de com es col.loca en obra un aplacat, amb diversos sistemes de suports amb perfileria d’acer inoxidable en façanes ventilades, amb un respecte per les juntes de dil.latació entre els elements, i/o fixacions puntuals i amb morters tècnics de gran flexibilitat, i una bibliografia extensa sobre el particular; així a França poden arribar a fer aplacats de grés porcel.lànic, des de fà anys, mentres aquí qualsevol aplacat de pedra natural necessita d’una intervenció dels bombers tot just acabada l’obra.

Així, malauradament, quan trobem un aplacat de façana, existent, hem de pensar a les nostres contrades en un reasegurament dels ancoratges. Aquesta nova fixació es pot fer tant amb tacs mecànics com amb tacs químics, amb diverses disposicions de la placa d’ancoratge, centrada a les peces, als terços, entre les juntes de l’aplacat, embotida dins el material, reduïda a un avellanament que allotgi el cap del cargol, però sempre hem de recordar que l’envelliment de l’element metàl.lic, condicionarà la seva durabilitat, i ens podem trobar amb una segona rehabilitació amb peces re-ancorades que presentin problemes de rovell, cosa si més no una mica emprenyadora.

Re-ancoratge de peces en aplacat de pedra de l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona.

BARANES METÀL.LIQUES

            Per tal de reparar les baranes metàl.liques en els seus ancoratges, podem seguir el procés enumerat  quan parlavem de les solucions al problema de la corrosió:

                       

Descobriment de l'encastament

Raspallat mecànic o manual

Desoxidat químic amb un conversor de rovell.

Neteja per abrasió.

Protecció amb resines o emprimacions de pintura

Reparació volumètrica de l'encastament.

Quan trobem baranes de tub buid amb manca de continuitat en el material, amb pèrdues de secció, podem reparar-les amb massilles sempre que no siguin de gran importància; utilitzarem pastes epoxi de dos components, tipus "arreglatodo", o massilles de xapista, iguals a les utilitzades amb els cotxes, amb facilitat de polit i re-pintat.

Sovint, els ancoratges de les baranes estàn encastats en els forjats per sota el nivell del paviment dels balcons, reventant el cantell del balcó o terrassa, amb la qual cosa, cal tallar tots els ancoratges i fer unes pròtesi amb pletines, per tal de collar-les amb tacs a sobre del paviment, i el.liminant els ferros encastats.

Reancorat de barana sobre el paviment, eliminant les parts ancorades en el front de forjat.

       Per tal d'evitar les bombolles entre materials diferents i la corrosió intergranular, convé estudiar si és  millor afegir un acer inoxidable o bé un ferro massís.

En atmòsferes fortament contaminades (pluja àcida) i en entorns amb influència marina (clorurs), pot ser interesant desestimar l'aprofitament de les baranes malmeses i la seva substitució, per noves baranes de ferro de semblants característiques, degudament emprimades i pintades. La millor opció és la seva substitució per baranes amb elements de secció massissa (cuadradillo i passamà), o la substitució per baranes d'acer inoxidable, que pot ser acer AISI 304 ó en zones molt influides per la mar AISI 316.

  

PROTECCIÓ I ACABAT PICTÒRIC

            FUNCIÓ PROTECTORA

            Un procés de rehabilitació pot comportar únicament una reposició de l’acabat pictóric, com a millora impermeable i restitució del color; així com els treballs de pintura poden suposar la finalització d’un procés de rehabilitació complet.

            La pintura protegeix els revestiments d’un excés d’humitejat en periodes humits o de pluja, evitant l’arrosegament de sals a la superfície i la formació d’eflorescències o criptoeflorescències, així com pot evitar altres processos patològics com el rovellament dels elements de ferro embeguts en l’obra, amb una protecció de la acció del CO2 i el SO2 atmosfèric. Així, deixar sense pintar una reparació de parament, una reparació estructural,  o d’un altre element de façana, és un fals estalvi, que donarà problemes en un breu termini, a més de des-responsabilitzar a l’executant de l’obra dels vicis posteriors

            Sempre hem de tenir present que segons el material de base haurá de ser el tipus de pintura d’acabat. També haurem de tenir present, a més,  com a condicionant a afegir, el curt temps imposat a la duració de l’obra de rehabilitació o reparació pel cost diari dels mitjans auxilars d’accés, o la incurréncia en penalitzacions per terminis d’obra incomplerts; aquests condicionants donen la urgéncia de pintar a sobre de les reparacions quan encara estàn recents, i possiblement no ben seques.

            Per tant, pintar amb una pintura al plàstic, poc transpirable, sobre una façana reparada, on inclús s’ha aplicat una capa d’afinat de la seva superfície amb aportació d’aigua, i no ben seca, pot donar problemes com el despenjament d’esquinços del revestiment pictòric. Malauradament això és molt freqüent per questions econòmiques d’estalvi en el preu d’adjudicació i la manca de supervisió per part d´alguna direcció facultativa.

            Quan més porosa sigui la base, més transpirable haurà de ser la pintura, per tal de facilitar l’intercambi hídric entre el mur i l’aire, i el seu assecament, o per facilitar la transpiració per presió de vapor interior de l’edifici, que dependrà enormement de la constitució del mur.