PROCÉS GENERAL DE L'OBRA (II) SISTEMES DE NETEJA

SISTEMES DE NETEJA.

a)      Neteja amb aigua.

     El sistema “ortodoxe”, conforme a les exigències del Procediment regulador del foment de les activitats de la Campanya per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà, de l’Ajuntament de Barcelona,  és el raspallat manual amb aigua a baixa presió, afegint si s’escau detergents neutres.

Aquest sistema no elimina normalment la bruticia superficial si tenim crostes, sutge, o pols molt incrustada, per la qual cosa el mateix Procediment ens remet al consell dels tècnics municipals.

     Com ja hem avançat en algun moment, la neteja es fà generalment amb aigua.

L’ aigua és el dissolvent universal, i amb una màquina de presió se li pot donar la energía suficient per a el.liminar la bruticia existent, el problema principal és que una màquina hidrolimpiadora de presió senzilla ens pot donar fàcilment fins a 120 atmosferes, i fins i tot, en màquines per a decapar revestiments pot arribar als 1500 bars.

Inclús a presions molt inferiors, amb semblant energía podem foradar les superficies que preteniem netejar; necessitarem, doncs, personal entrenat que, jugant amb la distància a la superficie i la presió de treball, netegi les superfícies sense erosionar-les massa. Podem trobar màquines que ens escalfin l’aigua, augmentant la eficàcia de la neteja a una presió relativament més baixa, però en elements de pedra, farem variar el color, i si el material conté impureses ferruginoses o sals, reaccionaràn creant taques i eflorescències.

Màquina Hidrolimpiadora KRUGUER, d’aigua calenta, de gamma baixa, amb presions de treball fins a 150 bar i temperatura fins a 90 º (7 KW).

.

     Hi ha molt productes al mercat, recomanats per a neteja de façanes, que ajuden en la neteja amb aigua, eliminant el sutge i la pols, els greixos,... que són de tot menys “neutres”. Normalment trobem productes fortament àcids o fortament bàsics, indicats els uns per a neteja de pedres àcides i obra vista de maó, i pedres calcàries i morters els altres.

  L’aplicació d’aquest productes requereix un humitejat previ de la superfície a tractar, així com un rentat posterior sense planyer l’aigua per tal d’evitar danys per una excesiva erosió química, o la formació posterior de sals. Normalment, els productes químics blanquejen els paraments de pedra, havent-se d’utilitzar, en el càs que es creguin imprescindibles, amb uns temps curts d’aplicació, succesius, abans de passar-se del temps idòni. Només alguns pocs fabricants, com per exemple pintures Valentine o la casa Karcher, i actualment la casa Fakolith tenen detergents neutres, de PH 6,5 a 7, encara que la seva efectivitat es molt inferior a la necesària habitualment.

     Quant a productes químics auxiliars per a neteja amb projecció d’aigua, tenim un ample ventall de productes existents al mercat, encara que el seu mal ús pot portar als problemes anteriorment descrits; així tenim els productes de Turco (Turco Española S.A.) Stone Cleaner i Masonry Cleaner, netejadors bàsic i àcid respectivament; els productes de Artic, Aciart i StoneArt,  netejadors àcid i bàsic respectivament; Saniart S el.liminador de liquens i plantes , Fakolith FK-12 ...i molts altres...; gairebé cada fabricant de pintures té el seu propi repertori..

     Com ja hem comentat en l’estudi de les patologies, l’aigua és motor de moltes transformacions no desitjades en els materials, que es poden desencadenar a partir d’una neteja incontrolada a base d’aigua a presió, i amb productes químics afegits, inapropiats.

     Així, doncs, netejarem amb aigua a baixa presió, preferentment sense cap additiu i ens servirà per a neteja de paraments revestits que hagin de ser pintats, i que per tant poden quedar amb rastres de sutge o pols incrustada sense massa problemes.

 

 b) Neteja amb projecció d’arids.         

     L’ alternativa principal a la neteja amb aigua conjuntament amb la participació d’àcids o bases fortes, quan volem deixar un parament net per a quedar vist, és la neteja amb projecció d’arids.

     Històricament s’ha utilitzat la sorra com a instrument de neteja amb l’ajut d’aigua o d’aire a presió; actualment està prohibit l’us de sorra seca per a netejes per projecció, pel risc de silicosi en els operaris que realitzen la neteja.

     Hi ha tècniques existents avui en dia que son alternatives al sistema de sorrejat en sec, ja sigui amb àrids projectats afegits  en una neteja amb aigua -que incrementen la eficàcia de la neteja sense utilitzar una presió de treball exagerada-, ja sigui amb neteja amb projecció d’àrids diversos, bé en sec o bé en forma de barreja d'arid en aigua.

     Els sistemes basats en màquines CLEMCO, de projecció d’àrid, en sec o  amb un afegit d’aigua per efecte Venturi a la boquilla de sortida, que redueix la pols -encara que suposa un lleuger increment de temps- ha estat dels més efectius i emprats a Barcelona. Com a inconveninent, aquestes màquines porten una vàlvula de seccionament ( estaven en principi dissenyades per a neteja de vaixells i decapat de ferro) i requerien modificacions per al seu ús per sota dels 2 kg de presió en neteja de façanes. Els àrids utilitzats més freqüentment, han estat la pols de pasta de vidre molta (silicats d’alumini, residus de fabricació del vidre per flotació), el carbonat càlcic o el carbonat magnèsic.

Equip de neteja per projecció d’àrids sistema CLEMCO

    

Les màquines TORBO projecten una barreja d’aigua i àrid, que pot ser sorra, per treballar en via humida; també marmolina, carbonat càlcic o pols de vidre. Aquestes màquines, pensades principalment per al sanejament de formigó i neteja d’armadures o per eliminar pintades, poden ser utilitzades per altres funcions, com la neteja de façanes no massa delicades, tenint sempre molt present el problema de la presió de treball. Donen bon resultat en la neteja de graffiti sobre paraments de formigó o pedra de gran duresa (granet sense polir).

Sistemes de neteja per projecció d’àrids TORBO.

     Altres màquines més modernes, amb una dosificació exacta del consum d’àrid, i la presió de treball, parteixen de vàlvules micromètriques o de vàlvules amb control electrònic de presió ( sistema Microstrip i Excelent de MPA), amb aquestes màquines es pot aconseguir unes presions de treballs molt tècniques (entre 0,7 i 2 kg de presió), que poden servir tant per al decapat de superfícies metàl.liques com per a la neteja en sec d’esgrafiats de morter de calç.    

Sistemes de neteja per projecció d’àrids MPA.

      Els àrids de projecció poden ser minerals o orgànics, des de corindons a closques d’ametlla, encara que quan més tou sigui l’àrid, més presió se l’hi ha de donar per a un efecte econòmicament rendible. Dins els àrids minerals tècnics trobem: silicat d’alumini, microesferes de vidre, pedra tosca, carbonat càlcic, carbonat magnèsic, olivins, corindons artificials, grenats i molts altres...l’àrid a projectar dependrà dels materials components de la superficie a netejar.

     Comentari apart mereix el sistema Cryomat, de projecció de pellets de CO2 congelats, comercialitzat per ABELLÓ LINDE, aquest sistema aprofita la fragilització de la bruticia superficial per les baixes temperatures i amb la energía cinètica de l’impacte la fa saltar.

Aquest sistema no produeix residus, ja que a l’impacte, el CO2 s’evapora, encara que requereix precacions complicades i un cost elevat de la neteja.

     Dins els diferents sistemes, i per tal d’obtenir resultats econòmicament rendibles, és imprescindible la formació del personal de neteja, per tal de treballar a la presió idònia.

Un càs de conciència, per més, amb exemples freqüents, és quan la neteja d’aplacats de pedra artificial amb la conjunció de tècniques abrasives intenses (sorrejat), amb una manca manifesta de formació del personal, ens pot arribar a donar un desbastat de la superficíe de fins a  2 m/m de gruix, el.liminant la pàtina de protecció, deixant una superfície porosa amb ràpida degeneració, per on entrarà l’oxigen i l’aigua que malmetràn els ferros d’armadura, ocasionant trencaments i caigudes de material.

 c) Neteja amb productes químics.

     Hi ha diversos sistemes de neteja química, alguns molt especialitzats, utilitzats en restauració d’estatuària, com pot ser l'aplicació d’apòsits d’àcid fosfòric amb bifluorur d`amoniac per a la disolució de les crostes carbonatades... sistemes que sols es justifiquen en temes de restauració de monuments, donada la seva gran repercusió econòmica.

     Una variant d’aquest tipus de neteja, és l’el.liminació de restes de productes químics i sals combinades provinents d’anteriors netejes amb aigua i productes corrosius; a base de l’aplicació d’apòsits de paper impregnat de sepiolita (silicat magnèsic hidratat).

  La sepiolita, és un filosilicat molt absorvent, que s’utilitza, entre altres usos molt diversos, com a càrrega inert per a pintures, llots tixotròpics o terra per a gats (absorvent dels orins).

     Dins aquest grup podem afegir els productes anti-fongs o de neteja de líquens i molsa, com poden ser Algimousse de Turco Española,  Sika Top Mousses, de Sika, o els tractaments genèrics a base de Pentaclorofenol.

     També podem afegir els tractaments anti-eflorescències, aquests s’apliquen sobre el parament prèviament raspallat en sec, amb un afegit d’aigua que arrosega les sals dissoltes.

     Quedarien inclosos, també, dins aquest tipus de netejes els decapats químics de pintures sobre acer o sobre fusta, o de revestiments de microárids amb aglutinant de resines, a base de gels decapants i/o dissolvents.

     d) Neteja amb mitjans mecànics.

     Aquest tipus de neteja suposa el “descarnat” de la veta de la pedra, el.liminant la pàtina superficial, i facilitant la erosió posterior, cosa per la qual només ha de esser utilitzada en casos extrems, protegint inmediatament amb una hidrofugació.

S’utilitzen habitualment la buixarda pneumàtica o la pistola d’agulles que, per percusió localitzada i de baixa intensitat, fà saltar la pàtina superficial de la pedra, apareixent la pedra “nova” sense combinar químicament, i neta, sota la capa de protecció (pàtina). Malauradament, aquest tipus de neteja és imprescindible, moltes vegades, si volem deixar una façana neta, especialment amb crostes carbonatades sota balcons, o en racons motllurats en atmósferes molt brutes, amb sutge, pols i pol.lució incrustades, així com sobre pedra pintada amb esmalts.

     En restauració de patrimoni artístic, pot arribar a ser necessària una intervenció de neteja mecànica molt acurada, per exemple en estatuària, on s’utilitza l’escalpel o el bisturí.

     e) Neteja per mitjans tèrmics

     Aquest tipus de neteja permet el decapat de elements de ferro o de fusta, i es pot aplicar per dos vies molt diferents, amb bufador a gàs, o amb pistoles d'aire calent tipus "assecador". El primer sistema només es pot aplicar per part de persones molt entrenades - mà d'obra qualificada- ja que pot ocasionar cremadures a la fusta i doblegar els ferros.

     També s'utilitza aquest sistema com a forma de decapar revestiments d'arids aglutinats amb resines orgàniques, sempre protegint prèviament les fusteries de façana, que excedeix l'ambit de la neteja.

      f) Neteja de graffiti.

     Encara que el tractem com un punt apart, és un tema que afecta tot tipus de netejes, ja que tot i què, quan son superficials, els “graffiti” poden ser el.liminats tant amb aigua a presió com amb projecció d’arids, de vegades, ni tan sols amb mitjans mecànics o amb productes químics poden ser el.liminades les seves traces. Aquí distiguirem entre els graffiti de pintura tipus “spray”, que formen pel.licula, dels graffiti de rotulador, que poden arribar a traspassar tot tipus de materials... i dins els diferents tipus de pintura, els colors vermell i negre, que son els més persistents...; no s’esgota aquí el repertori, hi ha “graffiteros” que es fabriquen les seves propies pintures, amb tintes de aerografia i dissolvents, arribant a una complexitat molt diversa.

Baixos de façana de pedra bruta i amb “graffiti” fets amb spray.

     Per norma, es començarà a probar els resultats amb els productes “antigraffiti” més suaus, basats en alcohols, i s’acabarà amb els productes que puguin produïr un major atac, a base de diferents disolvents orgànics o inorgànics, sempre amb la consideració de no carregar-nos el material de base, encara que no desapareguin les traces del graffiti.

     La única garantia que un graffiti pugi ser el.liminat totalment és un tractament prèvi  anti-graffiti del parament.

g) Tractaments anti-graffiti

     Podem distingir diversos tractaments anti-graffiti, que podem anomenar de 1ª a 4ª generació. De primera generació qualificariem els tractaments a base de polisiloxans, equivalents a un hidrofugació; de segona generació tindriem els anti-graffiti basats en poliuretans, que si bé tenen una demostrada eficàcia,  poden arribar a produïr intoxicacions massives en càs d’ incendi, si s'utilitzen en interiors; Aquest dos tipus serien antigraffiti del tipus “permanent”, així anomenats encara que poden arribar a suportar un número molt limitat de netejes a base de dissolvents, canviant sovint de coloració.

     Antigraffiti de tercera generació són les microceres d’origen vegetal, que formen una pel.licula removible amb aigua calenta, o amb aigua alcalinitzada amb amoniac, encara que poden deixar alguna resta dins els porus del material.

 Com a darrera aportació, també amb formació d'una pel.licula removible, estarien els antigraffiti a base de polisacàrids, equivalents a la pasta alimentícia, tipus “spagetti” o macarrons, aquests, formen una pel.licula de matèria orgànica, transpirable, transparent i sense reflexes, que per la seva massa molecular no penetra dins els porus i es removible amb vapor d’aigua, que reonfla el material; es ecològic i s’el.limina decapant-lo amb aigua calenta a presió no excesiva.

 L’únic punt feble d'aquests últims és la resistència a la fricció continuada, que requereix el seu manteniment periòdic en llocs de pàs, manteniment que d'altra manera pot esperar fins als tres anys.

     De la primera generació serien els hidrofugats “passats” de voltes amb qualsevol dels productes hidrofugants que hi al mercat, a base de polisiloxans, productes que veurem quan parlem de reparació de pedra, o a base de polímers fluorats (Teflón) Imlar CPC de Texsa; dins el segon grup, poliuretans, estarien els antigraffiti AG Coating de Antigraff, Graffi-Coat 3 de Cleanfield ; a base de microceres són els sistemes  Wallgard de Mapei, AGS de Proliser, i Graffi-Coat 1 de Cleanfield; i per últim, a base de polisacàrids estaria el sistema PSS-20, aplicat aquí per Rehabilit S.L.  de fabricació sueca, i molt aplicat a països europeus com Holanda o Suïssa.