TIPUS DE REVESTIMENTS

          TIPUS DE REVESTIMENTS

Podem tenir molt diversos tipus de revestiments, que poden anar des dels estucats multicapa que es feien a l'antiguitat clàssica , al renaixement, i les primeres décades del segle passat (XX), fins als arrebossats monocapa de l'actualitat, passant per solucions amb superposició de diferents tècniques, com un revestiment de rajola sobre un arrebossat de base.

Els més freqüents són els revestiments hidràulics, que poden ser vistos o revestits, alhora, amb proteccions decoratives a base de pintures.

Els revestiments amb morters poden ser amb projectat manual o mecànic, i poden tenir diferents acabats:

Ÿ  Acabat lliscat (molt fí).

Ÿ  Acabat remolinat -rugós,  fí o bast-.

Ÿ  Acabat projectat (esquerdejat o d’acabat a la tirolesa).

Ÿ  Projectat i remolinat amb llana.

Ÿ  Arrebossat monocapa raspat.

Ÿ  Arrebossat monocapa amb àrid projectat.

Ÿ  Estucs llisos i especejats.

Ÿ  Estucs esgrafiats i imitació d’obra vista.
i altres...

Per als revestiments hidràulics, haurem de tenir les mateixes precaucions que enumeravem amb els morters aglomerants; encara que quan s'inclina la balança cap a la remoció total del revestiment, la reparació és molt menys dificultosa que quan tenim problemes en la durabilitat dels morters de junta.

A més, de tots aquests paraments revestits amb morters, podem tenir, alhora, altres tipus de revestiments sobreposats, que podem classificar entre els següents:

Ÿ  Aplacats ceràmics de maó ( pitxolí o plaquetes ceràmiques)

Ÿ  Aplacats de gres ceràmic esmaltat.

Ÿ  Aplacats de teseles de pasta de vidre ( tipus "Gresite").

Ÿ  Aplacats de gres esmaltat.

Ÿ  Aplacats de gres porcellànic.

Ÿ  Allisat sobre formigó.

Ÿ  Acabats granulats amb aglutinat de resines orgàniques incolores (tipus "Granulite").

Tots els aplacats reprodueixen els moviments de la estructura de suport, i presenten fissuracions, despegant els elements, allà on es produeixen deformacions d’aquesta estructura portant. Com  tot sovint apareixen als extrems de voladius, o properes a juntes de dil.latació, la dimensió d'aquestes fissures i esquerdes determinarà la seva durabilitat.

A més, aquesta durabilitat dependrà del material de suport i la qualitat del morter d'agafat que s'hagués utilitzat en el seu dia, així com de la acumulació de sals en procés d'haloclastia.

Els revestiments granulats, enumerats en darrer lloc, tenen tot sovint una escasa adherència al suport, ja que presenten retracció en la seva posada en obra; manca d'adherència evidenciada notablement quan hi ha filtracions d’aigua i irradiació solar, que fan “petar” les butllofes creades per la presió de vapor, despenjant el revestiment.

També trobem força exemples d’aplacats de pedra artificial, que van ser objecte de l’arquitectura “culta” al nostre país entre els anys trenta i cinquanta del segle passat, i aplacats de pedra natural. Aquest últims, per manca de “savoir fer” poden arribar a menester una reparació abans inclús de la recepció de l’obra nova, per manca d’aplicació de les tècniques permisives dels moviments que es basen en sub-estructures metàl·liques de suport, i/o de juntes de dil.latació cada certa distància, amb morters de fixació especials, molt elàstics.

Per últim, l’acabat que ens pot servir de base per a la reparació-rehabilitació, pot ser un revestiment pictòric,  ja sigui amb pintures llises, que no formen pel.licula, o amb revestiments plàstics espesos, d’acabat estructurat, puntejat, rugós, remolinat o texturat amb corró d’escuma o de púes, que no haurán de passar d’un cert gruix per ser compatibles amb noves capes de pintura.