1.1.4. Cultura del manteniment i Criteris
Tècnics
Quan un edifici té un manteniment periódic, els
problemes són menys i de menor entitat, però la manca de cultura de
manteniment en aquest país, volent “estirar” el valor del capital inmobiliari
sense fer aportacions periódiques de reposició, porta al fet d’haver
d’embolicar els edificis per la seguretat dels vianants, i la imposició per
força legal de les rehabilitacions, sota la pena de multes recurrents.
Les reparacions de façana, s'haurien de realitzar cada 20 o 25 anys dins un
programa de intervenció prefixat, així com els treballs de manteniment i
pintura s'haurien de preveure cada 10 a 15 anys, ja que les agresions que
patirà pels procesos patologics "normals", així ho determinarán.
Posem
com a exemple el manteniment dels vaixells, que precisen de treballs de
pintura periódics amb molta més freqüencia i de treballs de manteniment
igualment periòdics per tal d'assegurar una bona navegabilitat, un estalvi de
combustible, i una seguretat davant de les solicitacions, que pot posar en
perill la manca de manteniment.
Terriblement, hi ha edificis en els que s’ha permés el deteriorament lliure per
factors ambientals durant més de seixanta anys, i que després s’exigeix en els
treballs de rehabilitació que quedin com a nous,... això sí, a un mínim cost!!
Necessitat d'un
tècnic especialitzat
En aquest estalvi de
costos, era molt freqüent per part de les comunitats de propietaris, o dels
propietaris en règim de propietat vertical intentar encarregar les obres de
reparació sense fer, no ja una diagnosi, si no tan sols un estudi previ de les
necessitats per part d’un tècnic qualificat, amb una imprecisa relació del
que es volia fer, o en el millor dels casos, a falta de projecte, un
informe-dictamen de la OCT, que els costava pocs diners gràcies als convenis
del col.legis professionals.
Després es va imposar
la necessitat d'un TEDI, si es volia aconseguir les subvencions
oficials, TEDI que es va transformar en l'ITE, ara amb modificacions
normatives, com la obligació de incloure el Certificat d'Eficiència Energètica
com un punt més de l'Informe de la Inspecció Tècnica dels Edificis. Aquest, sí,
preceptiu segons la edat de l'edifici.
Dissortadament, Les més de les vegades, es demana
directament un pressupost a una empresa constructora de la confiança de
l’administrador de la finca o d’algún dels veïns, i es fà una legalització del pressupost, que serveix de base per a la
obtenció del permís d’obres.
La única funció que se li
adjudica llavors al tècnic és l’assumeix de la bastida, per raons d’exigència
de la tramitació burocràtica...es
demanarà una responsabilitat al tècnic en questions de seguretat del procès
d’obra, obviant la resta de responsabilitats, que tenen molt a veure amb la
seguretat de la restauració i la idoneïtat de les solucions adoptades. També,
en no entendre això, s'intentaràn negociar els honoraris a la baixa.
Aquesta dinàmica, s’intenta capgirar des de les
instàncies municipals, amb la implantació de controls prèvis per a l’atorgament
de subvencions (el fet és, que la inspecció prèvia que s’exigeix, és merament
visual), i endurint els tipus de projectes per a
la seva tramitació (projectes e-Barcelona). Hi manca però un canvi
de mentalitats als usuaris en general.
Es trist veure que després d’una llarga preparació,
especialitzada en major o menor grau en aquestes qüestions, per part del
tècnic, l’unic interés que desperta la seva col.laboració sigui la signatura i la tramitació de papers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada