REPARACIÓ D'APLACATS DE GRANS PECES

 REPARACIÓ D’APLACATS DE GRANS PECES.

Trobem a les construccions de Barcelona i rodalies dos tipus d’aplacats de grans peces, els aplacats de pedra artificial i els aplacats de pedra natural (xapats).

Històricament els aplacats més utilitzats han estat els de pedra artificial, des dels anys trenta fins els anys cinquanta, amb algún exemple recent; el seu punt feble és la entrada d’aigua per les juntes, desancorant les peces. Originalment estaven agafats amb morters mixtos i amb el temps pèrden adherència.

També presenten, tot sovint, un important embrutament per la pol.lució, amb els seus porus plens de sutge, i una erosió important de les peces d’ampit i els laterals dels cosos sortints, per l’acció de la pluja àcida. Si a més aquesta pedra artificial portava armadura interior de ferro, és fàcil trobar peces reventades, o a punt de fer-ho.

El procés patològic més freqüent i més greu d'aquest aplacats, sol ser la pèrdua de lligam al parament de base, amb el risc de caiguda. La solució comú més usual és el re-ancoratge de les peces, amb fixacions mecàniques o químiques, depenent de la capacitat resistent de la base, encara que quan un “fil de veta” en pot partir la peça i no tenim suport al darrera, comencen a apareixer els problemes de dificil solució, que requerirán uns taladres sense percusió, per tal d'evitar la fragmentació, i la substitució de les peces fissurades o alguna forma de donar-les monolitisme.

 Aplacat de peces de marbre, en jardineres i fronts de balcó, subjectes amb “claus” de lligam d’acer galvanitzat en procés de corrosió.

En murs d’obra ceràmica massissa o maçoneria, es podràn utilitzar fixacions mecàniques, essent les més utilitzades les fixacions HILTI HRD, FISCHER,... amb cargol galvanitzat o bé inoxidable, també es pot utilitzar tac químic de acrilat d’epoxi modificat tipus HIT HY50, encara que, moltes vegades, per les solicitacions que se li demanen a l’ancoratge no cal utilitzar aquests últims, donat què excedeixen de sobres la capacitat portant que pot aportar l'obra ceràmica.

En murs d’obra ceràmica calada tipus gero, les fixacions poden ser mecàniques o químiques, utilitzant-se fixacions tipus HILTI HRD ó bé tac químic de poliester no saturat tipus HIT HY20 de Hilti. En el càs de parets de totxana, serà preferible el tac químic al tac mecànic, ja que aquest pot reventar el material pretesament de suport.

Si la fixació es produeix sobre un cantell de formigó, o altre element estructural de formigó armat, serà preferible la fixació amb tac químic, tipus HIT-HY150 o bé HVA de Hilti o altres de semblants característiques.

Els tacs químics porten normalment barilla roscada inoxidable o galvanitzada, amb volandera i femella, que queden en superfície, no així les fixacions mecàniques, amb cargols que poden quedar amb el cap dins d'un  avellanat fet en el material. L’acabat d’aquests últims pot ser massillat amb massilla de marbrista del color adient, acceptant posteriorment altres acabats, com el sistema d'armat exterior Artigum Gel-Fix, comentat per a aplacats de peces petites, o bé amb un acabat aparent.

Fixació de plaques molt “rupestre”, amb cargols vistos que s’han rovellat.

   Quan tenim pedra artificial, hem de anar amb compte, sovint, una intervenció de rehabilitació que escatima els mitjans, pot agreujar l’estat inicial d’aquestes peces de pedra artificial. Hem pogut veure a Barcelona edificis que han estat netejats amb projecció de sorra humida, en què la pedra artificial ha quedat neta, però terriblement erosionada. S'Hauria de protegir, a banda de utilitzar una neteja mes suau.

El procés patològic que ocasiona la pèrdua de la pàtina de morter, que dona impermeabilitat a aquestes peces i que després no s’ha hidrofugat per recomposar "la pell", ens dona com a resultant l’embrutament de la façana en poc temps, la fixació de molsa i líquens i l’aparició de la corrosió dels ferros d’armadura, a més de facilitar l’acumulació d’aigua per la seva porositat i rugositat superficial, accelerant el procés de desancorat de les peces.

Això es pot pal.liar  amb algún dels sistemes d’hidrofugació -a base de polisiloxans, amb una protecció a base de revestiments transparents de polímers acrílics com vèiem al punt anterior, o amb una pàtina (revestiment pictòric sense còs, per manca d’addició de càrregues) a base de pintures transparents -

Aplacats de pedra artificial amb fixació mitjançant morter, sobre els paraments d’obra.

Façana sense intervenció de manteniment.

 En la rehabilitació de peces d'aplacat de pedra artificial caldrà, doncs, netejar amb projecció d' àrids seleccionats, treballant a la mínima presió possible i ocasionant la mínima erosió; refer les parts malmeses amb morters de reparació o substituïr les peces trencades, re-ancorar les peces desancorades, usualment amb tacs mecànics o químics de resistència garantida pel fabricant, amb cargols o barra roscada d’acer inoxidable o galvanitzat en calent garantit. Finalment, s’aplicarà un hidrofugat segons una de les tècniques descrites més amunt.

Quan l’aplacat a reparar sigui de pedra natural; marbre, granet, pedra calcària, pedra metarmòfica (pisarres, gneis,...), pedra sorrenca, etc. caldrà netejar amb aigua a baixa presió i raspallat manual o amb àrids seleccionats projectats també a baixa presió, depenent de la porositat de la pedra. Caldrà substituïr les peces trencades, si es possible, reancorar les peces desancorades (tot sovint lligades originalment amb  filferros galvanitzats molt degradats que ens porten a reancorar el 100% de les peces), i un últim revestiment hidrofugant de protecció, a més del segejat de les juntes.

Segons la especialització de la empresa rehabilitadora, o dels detalls del projecte de rehabilitació, podem trobar variants sobre la forma d'ancorar les peces, deixant els nous ancoratges vistos amb més o menys gràcia, posant-los a les juntes entre plaques, a les cantonades, al centre de les plaques, als terços, als quarts,... o bé deixant els ancoratges embotits dins de les plaques, amb un avellanament del cap del cargol o de la barra roscada, sense femella. L'èxit de les diferents solucions proposades dependrà enormement de la resistència, el gruix i les característiques de la pedra a reancorar.

També es pot donar un acabat amb armadura exterior transparent, a l’igual que amb els aplacats de peces petites, patinat o no.

 

Aplicació d’armadura exterior de fibra de vidre recoberta amb malla de plàstic transparent, segons el sistema Artigum Gel-Fix de Artic, fixat amb resines acríliques, resistents als raigs U.V.