REHABILITACIÓ D'OBRA VISTA

REHABILITACIÓ D’OBRA VISTA.

  

En la rehabilitació de paraments d’obra vista, haurem de solventar tres tipus de problemes diferents, quan no els tres problemes alhora per necessitats objectives. Aquests problemes són bàsicament la reposició de peces erosionades, trencades o desaparegudes, la reposició del material de les juntes de morter, i finalment, la hidrofugació dels paraments.

Paraments d’obra vista amb peces erosionades i manca de morter a les juntes. Façana molt bruta, amb  rentat diferencial.

 En el cas d’aplacats de front de forjat amb pitxolí o rasilla manual, estariem més davant d’una reparació d’aplacats de petites peces que no pàs en la problemàtica de la obra vista, però com també deiem allà, pot ser necessària la seva substitució si la problemàtica afecta als fronts de forjat, o la seva reparació. Reparació que comportará la substitució de les peces trencades, agafant les noves peces amb ciment-cola flexible per a exteriors, obrint juntes permissisives davant els moviments que causen els trencaments, i el segellat d’aquestes amb una màstic deformable tipus massilla de poliuretà monocomponent.

 Rehabilitació amb sanejat de pitxolins en aplacat de forjat, reposició de material de juntes i apertura de juntes permissives de les deformacions dels balcons. Hidrofugat final.

 Per a la reposició de les peces fetes malbé, podem buscar totxo d’obra vista, manual o semimanual, de coloració semblant, o bé, tot sovint, quan tenim obra vista de maó gero de màquina, posar únicament una “tapeta” amb rasilla de màquina tallada a la mida i agafada amb ciment-cola, també es pot arribar a imitar la textura de totxos manuals amb morters de reparació de pedra amb un tintat "ad hoc" amb tints minerals naturals.

La reposició del morter de les juntes de l'obra es farà sobre morter ferm, pre-consolidat (amb silicat d’etil) o sanejat fins a trobar ferm, amb raspall de púes metàl.liques, prèvia neteja amb aigua a no gaire presió o neteja manual, ja que si falta morter a les juntes, usualment tenim problemes de filtracions. El material a utilitzar serà morter de ciment portland 1:6 (m-40/a); morters més rics poden “saltar” per retracció i massa rigidesa, i morters mixts donarán problemes d’enblanquinat del parament. Finalment, s’aplicarà una hidrofugació a base de polixiloxans o un vernís hidrofugant, que ens donarán un acabat mate o brillant amb diferents matissos segons la porositat de la ceràmica a protegir i les mans d'aplicació. No sempre serà possible si el material és incompatible degut a la seva composició rica en òxids de ferro combinables o el seu alt contigut en sals.

Paraments d’obra vista amb peces erosionades i morter molt resistent.
 El diferent grau de cocció dels maons dona resistències molt desiguals a la humitat.

 

  Parament d’obra vista de nova execució, on la manca de capçaner, ocasiona una entrada d’aigua que produeix eflorescències.

  Pot ser necessari un cert temps d'assecatge de l'obra rejuntada abans de l'aplicació de qualsevol hidrofugació (immobilitzant la bastida); del contrari, podem incòrrer en el risc de peladures per la formació d'una pel·lícula saltadissa.

 
 Parament d’obra vista de nova execució, hidrofugat sense deixar assecar l'obra. En cas de no tenir temps, és millor no hidrofugar

.

 També cal assatjar el morter que s'utilitza, que sempre pot portar una mica de calç, ja sigui de composició del ciment, o bé aportada per l'aigua d'amassat; en aquest càs, pot ser millor posposar la hidrofugació o no realitzar-la, corrent el risc de la inmisió de la humitat; o ser plenament conscient de que aquesta calç suarà a través dels porus, en un procés alentit per la hidrofugació, i que trigarà mesos, o inclús anys,  a quedar amb un aspecte "net". 

Depenent dels cicles de mullat del parament, de la pressió de vapor de l’interior dels habitatges i dels cicles de calor-fred amb altes humitats, que ocasionen la condensació de l'aigua dins el material hidrofugat i la lenta dissolució de la calç continguda en el mateix; fins que la colmatació dels porus, o la seva reducció de mida, per la precipitació de la calç dissolta per aquesta poca aigua de condensació ,cessi.

La alternativa ( molt discutible) a aquest procés, també pot ser una hidrofugació molt passada de voltes, o amb materials tipus vernisos, que arriben a donar un aspecte llampant a l'obra vista, que reflexa la llum del sòl de ponent o d'hivern; això últim, molt molest i anti-estètic als ulls exigents dels tècnics, sòl agradar, no obstant, al comú denominador de les mestresses de casa.

Hidrofugat d’obra vista molt passat de voltes, amb un vernís brillant. La seva impermeabilitat evita l’aparició de taques de calç però dona un aspecte “llampant”.

Aquesta "alternativa" provoca la manca de permeabilitat del parament a la presió de vapor d'aigua,creada a l'interior de la façana; obligant, a més, l'aigua acumulada durant el procés de l'obra a sortir per la cara interior del mur de façana, amén de provocar condensacions de per vida ,  a causa de la humitat retinguda, interior, en façanes de poca capacitat aïllant.

Com a casos particulars, en zones molt humides, amb acumulació habitual d’aigua de pluja per xopat del parament, pot ser necessàri un tractament anti-fongs i anti-molsa abans de realitzar el rejuntat; i en zones amb humitats de capil.laritat, pot ser necessàri un tractament anti-sals i rejuntar amb un morter de drenatge.