REHABILITACIÓ
DE REVESTIMENT CONTINUS
En els casos de reparació de
revestiments continus tindrem sempre present la “bondat” del material a
reparar, el seu estat general de conservació, tant superficialment com en
adherència a la base, a més de la seva afectació per altres problemes de la
base, tals com esquerdes que afectin la base resistent i el revestiment, o l’acumulació de
sals en forma de criptoeflorescències darrera del revestiment.
Els revestiments de morter de calç, en forma d’estucat llis o bé
formant especejats diversos, imitant carreus, obra vista,... o fins i tot amb
esgrafiats geomètrics o historiats, amb diferents tècniques d’aplicació;
lliscats, planxats al foc, estargits,... tot i que, no presentin un alt grau
d’adherència a la base, no precisen de la seva substitució, per aquest motiu, ja que treballen
per cohesió amb tot el perímetre de recercats, motllures, impostes,
ménsules,...essent perfectament conservables si no es presenten problemes de
sals acumulades (criptoeflorescències), esquerdes o altres problemes de la
base. Abans de la seva el.liminació, en casos de bombament, quan presentin un
interés testimonial de les tècniques emprades, caldrà comprovar si es pot
restituïr la seva fixació al parament mitjançant la injecció de resines acríliques,
aditivades o nó amb càrregues minerals, o amb altres tècniques més pròpies de
restauració de bens històrics.
Revestiment de paraments amb estuc de
calç, amb un gran esgrafiat central, que han estat reparats i pintats.
Això, que era pràctica comú fins fa uns anys, només fora possible ara si la tècnica de pintura fós a la calç, amb reintegració de pigments. Ja que la campanya de Paissatge Urbà, n'ha fet una creuada a utilitzar els materials i tècniques originals.
El que està bé cara a recuperar l'ofici d'estucador, no ho està gaire quan els materials de reparació, fets a base de calç, necessiten d'adicions de resines per a un fals "fraguat" que els faci aguantar el pintat al cap dels TRES MESOS de promig que dura una rehabilitació d'una façana standard (fins a 300 m2).
El gran avantatge dels morters de calç, tot i envellits i decolorits,
és la seva alta transpirabilitat, que ha resistit infinitat de cicles
mullat-assecatge, amb una tenacitat superficial corresponent a la pedra
calcària en la que s’ha tranformat, que només la pluja àcida ha pogut
espatllar; i un mòdul d’elasticitat molt baix, en comparació amb altres
revestiments més moderns..., que li confereixen una certa elasticitat.
Els revestiments de morter de calç es reparen amb morters de calç
aèria modificada amb addició de resines, i àrids escollits, per tal
d’aconseguir un fraguat ràpid, degut a les resines afegides, que no té rés a
veure amb el fraguat per carbonatació que precisa almenys de sis mesos. Després
es pintaran amb pintures que no facin pel.lícula (silicats, pliolite, siloxans, pintures
a la calç,...), amb porositat oberta, per tal què es pugui completar aquesta
carbonatació, i l'assecatge, un cop acabada l'obra.
La seva substitució, en
casos de interés històric o de preservació de la seva imatge, es realitzarà amb
tècniques d’estucador i morter de calç aèria hidratada, amb àrid de
marbre de diferents granulometries, pigmentats en massa, i aplicats en vàries
capes (mínim 3).
Sovint en façanes posteriors, patis de llums,terrats...i en
algunes façanes principals, trovem revestiments a base de morters mixts de
ciments naturals o ciment portland i
Calç,
alguns d’ells en condicions deplorables per manca de manteniment.
Façana posterior amb “comunes”
originals revestides amb morter mixt, i galeries modificades.
Aquests morters tenen una adherència a la base millorada, però a canvi
perden elasticitat i part de la seva transpirabilitat, alhora que l’ús d’àrids
més granelluts i la erosió superficial els dona una textura molt diferent,
difícil d'igualació en l'acabat. A més, tot sovint, per la seva antiguitat i grau de metorització, les parts més exposades
precisen d’un sanejat amb repicat del 100%.
Façana lateral , en mitgera, amb
arrebossat mixt de morter de calç i ciment natural, amb greus problemes de
conservació, que obliguen a un 100% de repicat.
Són revestiments que un cop reparats s’han de pintar per a donar-los un
acabat de color i una millora de la seva resistència superficial, i què sovint,
també, precisen d'una regularització prèvia amb capa prima per a corregir la
textura erosionada en els panys que es puguin conservar.
Trovem, de vegades, també, reparacions de revestiments arrebossats,
realitzades fà anys, armades amb malla de filferro galvanitzat hexagonal del
tipus de “galliner”, solució que apareixia, no fa gaire, amb el seu preu
descomposat, als quadres de referència de l’ITEC... personalment desaconsello
aquesta "solució" amb energía, després de veure com envelleix aquest
sistema.
Només fora admissible en el càs d'estucs de calç sola, sense barrejar, per un tema de conservació de la malla, i sempre que en garantitzem un revestiment mínim.
Hi ha al mercat múltiples marques de malles per a morters a base de
fibra de vidre revestida de diferents plàstics resistents a la corrosió dels
àlcalis, SBS, PVAC, Poliéster, Acrílics,...que dónen solucions d’armadura de
morters sense els problemes de la corrosió, malles com Mallatex de
Remosa, Malla Mortero de Parex, Mallas de Fibra de Vidrio de
Basf, Armatex 99 de Sika,...també tenim solucions d' auto-armat amb
microfibres (polipropilé, poliester...)
disperses dins els morters de reparació durant el seu amasat.
En els revestiments de nova execució, tant en obra nova com en
substitucions, s’està imposant l’estucat amb morters monocapa, morters
predosificats amb ciment i addició de resines, pigmentats en massa, que fins fa
poc tenien pocs recursos d’acabat, però que darrerament apareixen amb
granulometries diverses, per a acabats lliscats, remolinats, raspats,
impresos,..., i que malgrat el seu nom indica, sovint no s’apliquen en una sola
capa, ja que precisen d'una base prou homogènia o regularitzada prèviament, amb un esquerdejat. Tot
i que aquests revestiments son més porosos que els arrebossats de morters
mixts, no arriben a la transpirabilitat dels revestiments d’estuc de calç.
Encara
què el Procediment regulador del foment de les activitats de la Campanya per a
la protecció i millora del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona els
permet, (no així els de àrids projectats), mai poden substituïr un estuc de
calç sense el vist-i-plau dels tècnics municipals quant a textura i cromatisme.
A la perifèria de l’Eixample i rodalies de Barcelona, els revestiments monocapa
són els reis, inclús els d’arid projectat.
Gran
part de l’éxit d’aquests acabats consisteix en la simplificació de les feines
de regularització dels paraments, que sovint es redueixen a un enllardat prèvi
amb el mateix material del monocapa i una única estesa. L’acabat raspat es fà
amb un rascador, un cop el material comença a fraguar.
Al nostre entorn trobem els
morters monocapa Revat de Propamsa, els morters Cempral de
Weber-Cemarksa, Revex 9 de
Cartró, i molts d' altres... pràcticament una marca per a cada fabricant de
ciment o de morter preparat.
Els
panys de paret revestits amb monocapa no han d’excedir un certs criteris de mides equivalents als junts de dil.latació de terrats o paviments
exteriors, donada la seva rigidesa i alt grau de dil.latació; així, farem un
especejat amb canaletes cada una o dos plantes d’alçada, i altres equivalents
de verticals. La manca de impermeabilitat dels revestiments monocapa, provoca
el seu xopat en els cicles de pluja, cosa que haurem de previndre amb l’hidrofugat
amb una aplicació de resines de polixiloxans abans de donar l’obra per
conclosa.
La duració d’un revestiment monocapa, així com
un bon comportament davant la intemperie ens exigirán l’aplicació d’un acabat hidrofugat
compatible amb el morter, a base de polixilosans modificats.
Una variant dels morters monocapa, amb àrid seleccionat en color i mida, projectat sobre una estesa de
morter encara tendre, anomenat el "xino"
per la feinada que porta, tot i que està també molt estés, i que hi va haver
una época en què gairebé només ens referiem a aquest tipus de revestiment quan
parlavem de revestiment monocapa; està expresament prohibit en la rehabilitació
per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà de Barcelona, no així a la resta de
l’area metropolitana, o en apartaments de la costa, amb un ús força estés.
Ja hem fet referència anteriorment al següent dels nostres personatges,
el revestiment d’àrid aglutinat amb resines, o revestiment
sintétic de capa gruixuda amb micromarbre, comercialitzat amb el nom de
Granulite, com a principal marca fabricant durant molts anys. Aquest
revestiment, aplicable també d’una tirada, amb una única mà, va triomfar a la
construcció a mitja Europa fa quaranta anys i es va aplicar amb profusió durant
els anys setanta i vuitanta. Ara es
torna a comercialitzar, amb variants sobre la formulació inicial, per part de firmes com Weber; aquest tipus de revestiment, molt impermeable,
presenta problemes d’adherència a la base de suport, que en el càs de
fissuració i entrada d’aigua s’agreujen, amb la dificultat afegida de la manca
de sortida d’aquesta aigua a través del revestiment. Aquesta aigua, que pugna
per sortir de l’interstici entre el revestiment i la base de suport, es
transforma en vapor a les hores del día de major insolació, reventant el
revestiment.
Revestiment
d’àrid aglutinat amb resines orgàniques.
Un cop iniciada la degradació, la calor, els raigs U.V i les
aportacions d’aigua de pluja, fan crèixer aquestes nafres talment com
ulceracions de la pell. Encara que no podem parlar de que aquest material fós
dolent, ja que ha resistit més de trenta anys, sí, podem dir, que ha
esgotat en molts casos la seva vida útil.
Butllofes que reventen, amb acumulació
interior de sals, en un parament de façana revestit amb “granulite” de més de
trenta anys.
Depenent de la bondat de la execució i fonamentalment dels materials
del parament de base, així com de la orientació respecte del sól, podem trobar afectacions generals a tota la
façana o localitzades a les zones d’ampits, dintells i baranes de terrat, o
zones de solana afectades i zones de obaga ben conservades.
Dos factors que
influeixen en la bona conservació d'aquests tipus de revestiments, són la
presència de juntes de dil.latació - ben mantingudes i/o dissenyades- (la més gran o menor dimensió dels panys) i
la protecció dels paraments de l'aigua d'escorrentía de la pluja (escopidors i coronaments amb
goteró).
L'actitut general dels tècnics prescriptors, quan no s'han pogut fer
proves suficients o es desconeix per complet l'estat de conservació d'aquests
revestiments, és el decapat general.
Aquest
decapat es pot realitzar per mitjans mecànics, per mitjans químics (dissolvent)
o per mitjà de la calor amb un bufador.
Aquesta actitut maximalista té
la seva raó fonamental en la
desconfiança en els arrebossats de base o esquerdejats a sota d'aquests revestiments d'acabat,
sovint fets amb morters molt pobres en ciment, i en l'acumulació de sals sota
el revestiment d'arids aglutinats amb resines.
Si de l'anàlisi prèvia que ha de tenir tot projecte de restauració,
s'arriba a determinar el bon estat de conservació de l'arrebossat de base i
l'absència de criptoeflorescències, per la bona protecció dels paraments de
façana per elements volats, coronaments i escopidors; es pot arribar a fer una
reparació de façana molt més conservadora d'aquest tipus de revestiment, encara
que la dificultat d’aconseguir la unificació del color de les reparacions, obligarà
a pintar a sobre.
Façana amb revestiment tipus
“Granulite” que precisarà de reparació del front de forjat. La dificultat de
unificar els colors vell i nou obligarà a pintar el revestiment.
Així, es pot arribar a reparar un revestiment de capa gruixuda d'arid
aglutinat amb resines, sempre que n`haguem comprovat la estabilitat de la base,
amb la solució, molt més econòmica de reparar les parts malmeses amb un
revestiment de morter hidràulic i una regularització de les nafres i butllofes,
un cop sanejades, alhora que la resta de la superfície (per igualar textures), amb un morter a base de
ciment i resines, tipus Planitop 100 de Mapei, o d'altres similars, amb
un tractament final de revestiment pictòric amb base acuosa, o morters acrílics
projectats.
Cal impedir les futures entrades d’aigua, sobretot impermeabilitzant
els balcons quan la ceràmica es una mica porosa, si no, ens podem trobar com en
la foto següent.
Rehabilitació de façana on la manca de
sanejament de la part inferior d'un balcó, conjuntamement amb una manca d'impermeabilització de la llosa; amb revestiment de capa gruixuda d’àrids aglutinats amb resines,
mal adherit, es continua despenjant per l’acció de la pressió de vapor.
Quan es fà la seva substitució total, sovint es disposa un revestiment
monocapa d’acabat raspat com a solució alternativa, encara que no sempre és
necessària aquesta substitució total. La vida útil d'aquest nou revestiment
monocapa, dificilment arribarà als trenta anys que ha resistit el revestiment
de microàrids aglutinats amb resines orgàniques.
