REPARACIÓ D'APLACATS DE PETITES PECES

 REPARACIÓ D’APLACATS DE PETITES PECES

Al nostre entorn inmediat, trobem dos tipus d’aplacats que vàren fer molta fortuna en paraments exteriors de façana, durant els anys seixanta i setanta, ens referim als aplacats de peces vitrificades, tipus “Gresite” i aplacats de peces de rajola ceràmica esmaltada, que trobem en una gran proporció de les façanes d’aquesta época, combinades amb revestiments continus o amb peces de pedra artificial. També trobarem exemples als anys vuitanta de combinacions amb mòduls de formigó arquitectònic, i apareixeràn noves variants d’aplacats amb grès ceràmic, o amb aplacats de maó massís ( plaquetes ) o rasilla manual, combinats amb l’obra vista, en el front dels forjats.

Aplacat de peces de “Gresite”

en la cantonada d’un balcó.

S’esquerda per manca de capacitat de deformar-se segons la fletxa del mateix.

Els aplacats de peces vítrees presenten les caracterítiques del vidre quant a rigidesa i densitat, encara que presentin una naturalesa amorfa; són "vidre" no-transparent. La seva col.locació en forma de teseles molt petites, aprofita la seva impermeabilitat a l'aigua i als agents químics, deixant, però, la responsabilitat de la seva durabilitat en conjunt al material amb el qual estàn agafades les teseles, i rejuntades, material que sòl ser ciment-cola blanc extremadament rígid i indeformable, i que tot sovint, està disposat sobre un arrebossat de base molt pobre, i que comença a estar afectat de disgregació.

Aquests aplacats, vítrees o de ceràmica,  i el seu material de fixació, per la seva rigidesa, acompanyen els moviments de l’estructura, apareixent esquerdes longitudinals en els fronts de forjats de balcons i tribunes, i esquerdes verticals en els canvis de plànol vertical pertanyents a edificis amb poques juntes de dil.latació. Quant més gran és un pany revestit amb aplacat, més problemes sòl presentar.

Aplacat de peces ceràmiques

en el desguàs d’un balcó.

No han pogut seguir les deformacions laterals ni l'excés de humitat.

Quan tenim un revestiment esquerdat o fissurat, és fàcil la penetració de l’aigua i la transformació del formigó de base, pertanyent a l’estructura de suport, per la contaminació ó la pluja àcida (CO2+SO2 +H20). Així, tot sovint, la reparació de la façana implicarà la reparació dels cantells de forjat de formigó, havent-se de repicar aquest revestiment a tot el llarg del front de tots i cada un dels forjats. Un cop repicats aquests fronts, haurem de crear juntes de dil.latació horitzontals suficients per a poder mantenir el revestiment si així es volgués.

També sol passar que les rajoles "caiguin" de entremig dels panys en façanes assoleiades, on la manca de juntes de dilatació fa desempegar les peces quan tenen el seu contorn apretat per les dilatacions, els morters massa rics en ciment, ajuden en aquest procés, ja que son més rígids, la forma correcta de refer aquests aplacats es obrint juntes, tant verticals com horitzontals que s'omplen amb massilla flexible, i reposar les peces amb ciment-cola flexible, tipus masilla de poliuretà, de gran duració.

Usualment, per la manca de posibilitat de trobar peces iguals en color o en dimensions, i per la facilitat d’execució, més econòmica, s’opta per revestir aquests panys i/o cantells amb un morter monocapa.

Si volem conservar la imatge de la façana, podem restituïr les peces que faltin o s’hagin hagut de repicar, sempre que les trobem de semblants característiques.

Quan es vulgui garantitzar al 100% la manca de posibilitat de caiguda de cap més peça, s’anirà a un revestiment d’armadura exterior a base de malla de fibra de vidre transparent i polímers de resines acríliques transparents, segons la solució Artigum Gel-fix de Artic, o el sistema Cotefilm Incoloro Armado de Revetón armat amb la Malla 435; sistemes que a més es poden igualar amb l’aplicació d’una pàtina acuosa de pintura acrílica.