PROCÉS GENERAL DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES (III)

SANEJAT D’ELEMENTS

     Tot sovint, les primeres proves per a la diagnòsi que es realitzen, són un cop iniciades les obres, amb l’abastament de la totalitat dels elements, havent-se realitzat un projecte d’obres a base de inspeccions oculars, o com a molt organolèptiques (tacte, soroll a la percusió, bruticia aparent,..) sense presa de mostres ni realització de cales.

 Moltes vegades, si s’han realitzat aquestes darreres, a estat per què hi ha hagut un tècnic que ha convençut la propietat per fer una diagnòsi aproximada, però moltes vegades la diagnòsi no pot ser estadística, si no que ha d'implicar un mostreig del 100 % dels elements per tal de ser fiable. Això, només s’aconsegueix amb un accés fàcil a través d’un bastida i amb l’ofici de la mà d’obra.

     Malauradament, tenim molts exemples de rehabilitacions que un cop acabades, i per manca de precaució en la seva realització, han sofert desprendiments, provocant accidents, alguns d’ells mortals, o rehabilitacions que per manca de assolir el 100 % de la problemàtica, precisen de la seva repetició abans dels cinc anys.

     Els procesos de neteja amb aigua, tot i ser els més ortodoxos als ulls dels tècnics dels organismes oficials, provoquen un humitejat dels paraments molt superior als procesos normals del clima, i una sola peça que quedi sense comprovar, per exemple, en un aplacat de pedra artificial o una ménsula de pedra pot arribar a donar el fracàs de la rehabilitació.

Del procés pormenoritzat de sanejament parlarem conjuntament amb la reposició dels elements i amb més detall als casos particulars de rehabilitació de diferents tipus de façanes.

CORRECCIÓ DE PROCESOS PATOLÒGICS.

Dins aquest epigraf hi cabrien des de la resolució de desaigües obsolets o mal executats, fins al passivat dels ferros de bigues de balcons o ancoratges de baranes, que tot i que obvis, no sempre es realitzen correctament.

Un problema freqüent, que solem trobar, són les humitats per capil.laritat en el primer tram de planta baixa, que requeriràn, com a mínim, de la disposició d’un revestiment amb morter drenant; un altre problema freqüent és la manca de goterons en les lloses de balcó, que poden haver desaparegut per l’erosió de la cara inferior de l’element constructiu (càs de les lloses de pedra o cornises arrebossades), o no haver existit mai (balcons de formigó mal dissenyats o cornises amb motllures de pedra), aquesta funció es podrà resoldre amb la formació de pròtesi amb materials idònis a la part inferior de l’element, o mitjançant la col.locació de peces amb  goteró  perimetral en un paviment o revestiment sobreposat.

Són freqüents també els revestiments d’aplacats amb mitjans d’ancoratge obsolets (filferro galvanitzat ara rovellat, barres d’acer corrugat comú, o d’altres semblants); aplacats què, com a mínim, s’hauràn de re-ancorar quan no desmuntar-los per tal de substituïrlos, o reposar-los amb solucions més adients.

El “cosit” d’esquerdes; la seva “suturació” amb injecció de resines, el re-ancorat de cosos de pedra artificial, o la estabilització estàtica d’elements decoratius, també formaràn part d’aquest repertori de problemes a corregir.

Especial esment mereix la consolidació superficial d’elements, posteriorment a la seva reparació, amb materials adients segons el material de base; la consolidació superficial d’aquests elements, ja siguin ampits, decoracions esculpturades, cornises erosionades, impostes, baix-relleus o  bandes decorades en relleu, tindran un tractament superficial de reposició de la seva “pell”, que normalment inclourá un tractament pre-consolidant del material de base erosionat, ja sigui amb resines acríliques tipus Acryl 60 de Thoro,  Primal A35, éster de àcid silícic, tipus Keim-silex;  silicat d’etil, tipus Estel 1000 de C.T.S.,  o altres materials especialitzats a base de silicat potàsic, polisiloxans o resines de silicona, de diferents fabricants.

Quan utilitzem sistemes de consolidació. sempre caldrà la comprovació amb una mostra de la idoneïtat del producte, millor en una mostra petita, amb la suficient antelació per a comprovar la idoneïtat de l’aplicació sobre el material a tractar i la seva reacció química.

Posteriorment, es refarà la “pell” perduda ja sigui amb resines acríliques transparents, o amb una beurada de ciment o de morter de reparació aditivada amb resines acríliques,  o bé a base de làtex  sintétic (Cotelàtex de Texsa,  Ibofon de Webber, Sikalàtex de Sika,...)

Als balcons, independentment dels materials que els composin, serà necessària la disposició o reposició d’un paviment. Aquest paviment pot ser a base de morters de resines epoxi, pintures de paviment de tipus industrial, resistents a l’abrasió, o més usualment de tipus ceràmic.

En els càs de posar en els balcons paviments de material poròs es requerirà d’un sistema de impermeabilització prèvia, amb impregnacions de tipus asfàltic, brea-ciment, o formació de membranes elastomèriques “in situ” a base de resines acríliques propis de sistemes de impermeabilització de cobertes. Personalment desancosello la interposició de làmines asfàltiques sota paviments de capa prima, per la problemàtica de la dil.latació diferencial respecte la base.

 

Usualment, s´el.liminarán tots els elements obsolets que puguin donar degradacions, com les barres de ferro de penjat de persianes de corda i els seus ancoratges, suports d'antigues instal.lacions i cartells publicitaris, claus, tacs de fusta, i altres... seguint el criteri, a la ciutat de Barcelona, del Procediment regulador del foment de les activitats de la Campanya per a la Protecció i Millora Del Paisatge Urbà del l’Ajuntament. Encara que es pot arribar a deixar algun element pel seu caràcter de testimoni històric, com és el càs dels suports de les catenàries dels tranvies, de ferro colat.

Caldrà una identificació prèvia exhaustiva en la memòria o en el projecte de rehabilitació dels procesos patològics a resoldre, la supervisió de la Direcció Tècnica, així com el diàleg amb el constructor que realitzi la intervenció.

REPARACIÓ DELS ELEMENTS

Diferenciarem aquí, com a conveni simplificador als efectes d’agrupar les casuístiques, entre dos tipus de façanes, unes que anomenarem “históriques”, construïdes amb materials tradicionals i les tècniques emprades pels Mestres d’Obra, que correspondràn bàsicament a edificis fins a finals dels anys 30; i unes altres que anomenarem arbitrariament “actuals”, que abarcarán tota la resta, de les quals analitzarem el procés de forma genérica i posteriorment de forma més exhaustiva segons els materials.