divendres, 25 de juliol del 2014

REHABILITACIÓ D'OBRA VISTA



REHABILITACIÓ D’OBRA VISTA.

  
En la rehabilitació de paraments d’obra vista, haurem de solventar tres tipus de problemes diferents, quan no els tres problemes alhora per necessitats objectives. Aquests problemes són bàsicament la reposició de peces erosionades, trencades o desaparegudes, la reposició del material de les juntes de morter, i finalment, la hidrofugació dels paraments.




Paraments d’obra vista amb peces erosionades i manca de morter a les juntes. Façana molt bruta, amb  rentat diferencial.


 En el cas d’aplacats de front de forjat amb pitxolí o rasilla manual, estariem més davant d’una reparació d’aplacats de petites peces que no pàs en la problemàtica de la obra vista, però com també deiem allà, pot ser necessària la seva substitució si la problemàtica afecta als fronts de forjat, o la seva reparació. Reparació que comportará la substitució de les peces trencades, agafant les noves peces amb ciment-cola flexible per a exteriors, obrint juntes permissisives davant els moviments que causen els trencaments, i el segellat d’aquestes amb una màstic deformable tipus massilla de poliuretà monocomponent.





 Rehabilitació amb sanejat de pitxolins en aplacat de forjat, reposició de material de juntes i apertura de juntes permissives de les deformacions dels balcons. Hidrofugat final.





 Per a la reposició de les peces fetes malbé, podem buscar totxo d’obra vista, manual o semimanual, de coloració semblant, o bé, tot sovint, quan tenim obra vista de maó gero de màquina, posar únicament una “tapeta” amb rasilla de màquina tallada a la mida i agafada amb ciment-cola, també es pot arribar a imitar la textura de totxos manuals amb morters de reparació de pedra amb un tintat "ad hoc" amb tints minerals naturals.


La reposició del morter de les juntes de l'obra es farà sobre morter ferm, pre-consolidat (amb silicat d’etil) o sanejat fins a trobar ferm, amb raspall de púes metàl.liques, prèvia neteja amb aigua a no gaire presió o neteja manual, ja que si falta morter a les juntes, usualment tenim problemes de filtracions. El material a utilitzar serà morter de ciment portland 1:6 (m-40/a); morters més rics poden “saltar” per retracció i massa rigidesa, i morters mixts donarán problemes d’enblanquinat del parament. Finalment, s’aplicarà una hidrofugació a base de polixiloxans o un vernís hidrofugant, que ens donarán un acabat mate o brillant amb diferents matissos segons la porositat de la ceràmica a protegir i les mans d'aplicació. No sempre serà possible si el material és incompatible degut a la seva composició rica en òxids de ferro combinables o el seu alt contigut en sals.



Paraments d’obra vista amb peces erosionades i morter molt resistent.
 El diferent grau de cocció dels maons dona resistències molt desiguals a la humitat.

 







  Parament d’obra vista de nova execució, on la manca de capçaner, ocasiona una entrada d’aigua que produeix eflorescències.




  Pot ser necessari un cert temps d'assecatge de l'obra rejuntada abans de l'aplicació de qualsevol hidrofugació (immobilitzant la bastida); del contrari, podem incòrrer en el risc de peladures per la formació d'una pel·lícula saltadissa.
 
 Parament d’obra vista de nova execució, hidrofugat sense deixar assecar l'obra. En cas de no tenir temps, és millor no hidrofugar
.
 També cal assatjar el morter que s'utilitza, que sempre pot portar una mica de calç, ja sigui de composició del ciment, o bé aportada per l'aigua d'amassat; en aquest càs, pot ser millor posposar la hidrofugació o no realitzar-la, corrent el risc de la inmisió de la humitat; o ser plenament conscient de que aquesta calç suarà a través dels porus, en un procés alentit per la hidrofugació, i que trigarà mesos, o inclús anys,  a quedar amb un aspecte "net". 
Depenent dels cicles de mullat del parament, de la pressió de vapor de l’interior dels habitatges i dels cicles de calor-fred amb altes humitats, que ocasionen la condensació de l'aigua dins el material hidrofugat i la lenta dissolució de la calç continguda en el mateix; fins que la colmatació dels porus, o la seva reducció de mida, per la precipitació de la calç dissolta per aquesta poca aigua de condensació ,cessi.

La alternativa ( molt discutible) a aquest procés, també pot ser una hidrofugació molt passada de voltes, o amb materials tipus vernisos, que arriben a donar un aspecte llampant a l'obra vista, que reflexa la llum del sòl de ponent o d'hivern; això últim, molt molest i anti-estètic als ulls exigents dels tècnics, sòl agradar, no obstant, al comú denominador de les mestresses de casa.










Hidrofugat d’obra vista molt passat de voltes, amb un vernís brillant. La seva impermeabilitat evita l’aparició de taques de calç però dona un aspecte “llampant”.


Aquesta "alternativa" provoca la manca de permeabilitat del parament a la presió de vapor d'aigua,creada a l'interior de la façana; obligant, a més, l'aigua acumulada durant el procés de l'obra a sortir per la cara interior del mur de façana, amén de provocar condensacions de per vida ,  a causa de la humitat retinguda, interior, en façanes de poca capacitat aïllant.


Com a casos particulars, en zones molt humides, amb acumulació habitual d’aigua de pluja per xopat del parament, pot ser necessàri un tractament anti-fongs i anti-molsa abans de realitzar el rejuntat; i en zones amb humitats de capil.laritat, pot ser necessàri un tractament anti-sals i rejuntar amb un morter de drenatge.



REHABILITACIÓ DE REVESTIMENTS CONTINUS



REHABILITACIÓ DE REVESTIMENT CONTINUS

En els casos de  reparació de revestiments continus tindrem sempre present la “bondat” del material a reparar, el seu estat general de conservació, tant superficialment com en adherència a la base, a més de la seva afectació per altres problemes de la base, tals com esquerdes que afectin la base resistent i el revestiment, o l’acumulació de sals en forma de criptoeflorescències darrera del revestiment.

Els revestiments de morter de calç, en forma d’estucat llis o bé formant especejats diversos, imitant carreus, obra vista,... o fins i tot amb esgrafiats geomètrics o historiats, amb diferents tècniques d’aplicació; lliscats, planxats al foc, estargits,... tot i que, no presentin un alt grau d’adherència a la base, no precisen de la seva substitució, per aquest motiu, ja que treballen per cohesió amb tot el perímetre de recercats, motllures, impostes, ménsules,...essent perfectament conservables si no es presenten problemes de sals acumulades (criptoeflorescències), esquerdes o altres problemes de la base. Abans de la seva el.liminació, en casos de bombament, quan presentin un interés testimonial de les tècniques emprades, caldrà comprovar si es pot restituïr la seva fixació al parament mitjançant la injecció de resines acríliques, aditivades o nó amb càrregues minerals, o amb altres tècniques més pròpies de restauració de bens històrics.





Revestiment de paraments amb estuc de calç, amb un gran esgrafiat central, que han estat reparats i pintats.

Això, que era pràctica comú fins fa uns anys, només fora possible ara si la tècnica de pintura fós a la calç, amb reintegració de pigments. Ja que la campanya de Paissatge Urbà, n'ha fet una creuada a utilitzar els materials i tècniques originals.

El que està bé cara a recuperar l'ofici d'estucador, no ho està gaire quan els materials de reparació, fets a base de calç, necessiten d'adicions de resines per a un fals "fraguat" que els faci aguantar el pintat al cap dels TRES MESOS de promig que dura una rehabilitació d'una façana standard (fins a 300 m2).
El gran avantatge dels morters de calç, tot i envellits i decolorits, és la seva alta transpirabilitat, que ha resistit infinitat de cicles mullat-assecatge, amb una tenacitat superficial corresponent a la pedra calcària en la que s’ha tranformat, que només la pluja àcida ha pogut espatllar; i un mòdul d’elasticitat molt baix, en comparació amb altres revestiments més moderns..., que li confereixen una certa elasticitat.
Els revestiments de morter de calç es reparen amb morters de calç aèria modificada amb addició de resines, i àrids escollits, per tal d’aconseguir un fraguat ràpid, degut a les resines afegides, que no té rés a veure amb el fraguat per carbonatació que precisa almenys de sis mesos. Després es pintaran amb pintures que no facin pel.lícula (silicats, pliolite, siloxans, pintures a la calç,...), amb porositat oberta, per tal què es pugui completar aquesta carbonatació, i l'assecatge, un cop acabada l'obra.

 La seva substitució, en casos de interés històric o de preservació de la seva imatge, es realitzarà amb tècniques d’estucador i morter de calç aèria hidratada, amb àrid de marbre de diferents granulometries, pigmentats en massa, i aplicats en vàries capes (mínim 3).

Sovint en façanes posteriors, patis de llums,terrats...i en algunes façanes principals, trovem revestiments a base de morters mixts de ciments naturals o ciment portland i
Calç, alguns d’ells en condicions deplorables per manca de manteniment.
Façana posterior amb “comunes” originals revestides amb morter mixt, i galeries modificades.


Aquests morters tenen una adherència a la base millorada, però a canvi perden elasticitat i part de la seva transpirabilitat, alhora que l’ús d’àrids més granelluts i la erosió superficial els dona una textura molt diferent, difícil d'igualació en l'acabat. A més, tot sovint, per la seva antiguitat i grau de metorització, les parts més exposades precisen d’un sanejat  amb repicat del 100%.








Façana lateral , en mitgera, amb arrebossat mixt de morter de calç i ciment natural, amb greus problemes de conservació, que obliguen a un 100% de repicat.



Són revestiments que un cop reparats s’han de pintar per a donar-los un acabat de color i una millora de la seva resistència superficial, i què sovint, també, precisen d'una regularització prèvia amb capa prima per a corregir la textura erosionada en els panys que es puguin conservar.

Trovem, de vegades, també, reparacions de revestiments arrebossats, realitzades fà anys, armades amb malla de filferro galvanitzat hexagonal del tipus de “galliner”, solució que apareixia, no fa gaire, amb el seu preu descomposat, als quadres de referència de l’ITEC... personalment desaconsello aquesta "solució" amb energía, després de veure com envelleix aquest sistema.
 Només fora admissible en el càs d'estucs de calç sola, sense barrejar, per un tema de conservació de la malla, i sempre que en garantitzem un revestiment mínim.

Hi ha al mercat múltiples marques de malles per a morters a base de fibra de vidre revestida de diferents plàstics resistents a la corrosió dels àlcalis, SBS, PVAC, Poliéster, Acrílics,...que dónen solucions d’armadura de morters sense els problemes de la corrosió, malles com Mallatex de Remosa, Malla Mortero de Parex, Mallas de Fibra de Vidrio de Basf, Armatex 99 de Sika,...també tenim solucions d' auto-armat amb microfibres  (polipropilé, poliester...) disperses dins els morters de reparació durant el seu amasat.

En els revestiments de nova execució, tant en obra nova com en substitucions, s’està imposant l’estucat amb morters monocapa, morters predosificats amb ciment i addició de resines, pigmentats en massa, que fins fa poc tenien pocs recursos d’acabat, però que darrerament apareixen amb granulometries diverses, per a acabats lliscats, remolinats, raspats, impresos,..., i que malgrat el seu nom indica, sovint no s’apliquen en una sola capa, ja que precisen d'una base prou homogènia o regularitzada prèviament, amb un esquerdejat. Tot i que aquests revestiments son més porosos que els arrebossats de morters mixts, no arriben a la transpirabilitat dels revestiments d’estuc de calç.

Encara què el Procediment regulador del foment de les activitats de la Campanya per a la protecció i millora del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona els permet, (no així els de àrids projectats), mai poden substituïr un estuc de calç sense el vist-i-plau dels tècnics municipals quant a textura i cromatisme. A la perifèria de l’Eixample i rodalies de Barcelona, els revestiments monocapa són els reis, inclús els d’arid projectat.

Gran part de l’éxit d’aquests acabats consisteix en la simplificació de les feines de regularització dels paraments, que sovint es redueixen a un enllardat prèvi amb el mateix material del monocapa i una única estesa. L’acabat raspat es fà amb un rascador, un cop el material comença a fraguar.

 Al nostre entorn trobem els morters monocapa Revat de Propamsa, els morters Cempral de Weber-Cemarksa,  Revex 9 de Cartró, i molts d' altres... pràcticament una marca per a cada fabricant de ciment o de morter preparat.

Els panys de paret revestits amb monocapa no han d’excedir un certs criteris de mides equivalents als junts de dil.latació de terrats o paviments exteriors, donada la seva rigidesa i alt grau de dil.latació; així, farem un especejat amb canaletes cada una o dos plantes d’alçada, i altres equivalents de verticals. La manca de impermeabilitat dels revestiments monocapa, provoca el seu xopat en els cicles de pluja, cosa que haurem de previndre amb l’hidrofugat amb una aplicació de resines de polixiloxans abans de donar l’obra per conclosa.

 La duració d’un revestiment monocapa, així com un bon comportament davant la intemperie ens exigirán l’aplicació d’un acabat hidrofugat compatible amb el morter, a base de polixilosans modificats.
Una variant dels morters monocapa, amb àrid seleccionat en color i mida, projectat sobre una estesa de morter encara tendre, anomenat el "xino" per la feinada que porta, tot i que està també molt estés, i que hi va haver una época en què gairebé només ens referiem a aquest tipus de revestiment quan parlavem de revestiment monocapa; està expresament prohibit en la rehabilitació per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà de Barcelona, no així a la resta de l’area metropolitana, o en apartaments de la costa, amb un ús força estés.

Ja hem fet referència anteriorment al següent dels nostres personatges, el revestiment d’àrid aglutinat amb resines, o revestiment sintétic de capa gruixuda amb micromarbre, comercialitzat amb el nom de Granulite, com a principal marca fabricant durant molts anys. Aquest revestiment, aplicable també d’una tirada, amb una única mà, va triomfar a la construcció a mitja Europa fa quaranta anys i es va aplicar amb profusió durant els anys setanta i vuitanta. Ara  es torna a comercialitzar, amb variants sobre la formulació inicial, per part de  firmes com Weber; aquest  tipus de revestiment, molt impermeable, presenta problemes d’adherència a la base de suport, que en el càs de fissuració i entrada d’aigua s’agreujen, amb la dificultat afegida de la manca de sortida d’aquesta aigua a través del revestiment. Aquesta aigua, que pugna per sortir de l’interstici entre el revestiment i la base de suport, es transforma en vapor a les hores del día de major insolació, reventant el revestiment.








Revestiment d’àrid aglutinat amb resines orgàniques.



Un cop iniciada la degradació, la calor, els raigs U.V i les aportacions d’aigua de pluja, fan crèixer aquestes nafres talment com ulceracions de la pell. Encara que no podem parlar de que aquest material fós dolent, ja que ha resistit més de trenta anys,  sí, podem dir, que ha esgotat en molts casos la seva vida útil.




Butllofes que reventen, amb acumulació interior de sals, en un parament de façana revestit amb “granulite” de més de trenta anys.


Depenent de la bondat de la execució i fonamentalment dels materials del parament de base, així com de la orientació respecte del sól,  podem trobar afectacions generals a tota la façana o localitzades a les zones d’ampits, dintells i baranes de terrat, o zones de solana afectades i zones de obaga ben conservades. 

Dos factors que influeixen en la bona conservació d'aquests tipus de revestiments, són la presència de juntes de dil.latació - ben mantingudes i/o dissenyades- (la més gran o menor dimensió dels panys) i la protecció dels paraments de l'aigua d'escorrentía  de la pluja (escopidors i coronaments amb goteró).

L'actitut general dels tècnics prescriptors, quan no s'han pogut fer proves suficients o es desconeix per complet l'estat de conservació d'aquests revestiments, és el decapat general.

Aquest decapat es pot realitzar per mitjans mecànics, per mitjans químics (dissolvent) o per mitjà de la calor amb un bufador.

 Aquesta actitut maximalista té la seva raó fonamental en  la desconfiança en els arrebossats de base o esquerdejats a sota d'aquests revestiments d'acabat, sovint fets amb morters molt pobres en ciment, i en l'acumulació de sals sota el revestiment d'arids aglutinats amb resines.

Si de l'anàlisi prèvia que ha de tenir tot projecte de restauració, s'arriba a determinar el bon estat de conservació de l'arrebossat de base i l'absència de criptoeflorescències, per la bona protecció dels paraments de façana per elements volats, coronaments i escopidors; es pot arribar a fer una reparació de façana molt més conservadora d'aquest tipus de revestiment, encara que la dificultat d’aconseguir la unificació del color de les reparacions, obligarà a pintar a sobre.






Façana amb revestiment tipus “Granulite” que precisarà de reparació del front de forjat. La dificultat de unificar els colors vell i nou obligarà a pintar el revestiment.






Així, es pot arribar a reparar un revestiment de capa gruixuda d'arid aglutinat amb resines, sempre que n`haguem comprovat la estabilitat de la base, amb la solució, molt més econòmica de reparar les parts malmeses amb un revestiment de morter hidràulic i una regularització de les nafres i butllofes, un cop sanejades, alhora que la resta de la superfície (per igualar textures), amb un morter a base de ciment i resines, tipus Planitop 100 de Mapei, o d'altres similars, amb un tractament final de revestiment pictòric amb base acuosa, o morters acrílics projectats.

Cal impedir les futures entrades d’aigua, sobretot impermeabilitzant els balcons quan la ceràmica es una mica porosa, si no, ens podem trobar com en la foto següent.





Rehabilitació de façana on la manca de sanejament de la part inferior d'un balcó, conjuntamement amb una manca d'impermeabilització de la llosa; amb revestiment de capa gruixuda d’àrids aglutinats amb resines, mal adherit, es continua despenjant per l’acció de la pressió de vapor.



Quan es fà la seva substitució total, sovint es disposa un revestiment monocapa d’acabat raspat com a solució alternativa, encara que no sempre és necessària aquesta substitució total. La vida útil d'aquest nou revestiment monocapa, dificilment arribarà als trenta anys que ha resistit el revestiment de microàrids aglutinats amb resines orgàniques.


REPARACIÓ D'APLACATS DE GRANS PECES



 REPARACIÓ D’APLACATS DE GRANS PECES.


Trobem a les construccions de Barcelona i rodalies dos tipus d’aplacats de grans peces, els aplacats de pedra artificial i els aplacats de pedra natural (xapats).

Històricament els aplacats més utilitzats han estat els de pedra artificial, des dels anys trenta fins els anys cinquanta, amb algún exemple recent; el seu punt feble és la entrada d’aigua per les juntes, desancorant les peces. Originalment estaven agafats amb morters mixtos i amb el temps pèrden adherència.

També presenten, tot sovint, un important embrutament per la pol.lució, amb els seus porus plens de sutge, i una erosió important de les peces d’ampit i els laterals dels cosos sortints, per l’acció de la pluja àcida. Si a més aquesta pedra artificial portava armadura interior de ferro, és fàcil trobar peces reventades, o a punt de fer-ho.

El procés patològic més freqüent i més greu d'aquest aplacats, sol ser la pèrdua de lligam al parament de base, amb el risc de caiguda. La solució comú més usual és el re-ancoratge de les peces, amb fixacions mecàniques o químiques, depenent de la capacitat resistent de la base, encara que quan un “fil de veta” en pot partir la peça i no tenim suport al darrera, comencen a apareixer els problemes de dificil solució, que requerirán uns taladres sense percusió, per tal d'evitar la fragmentació, i la substitució de les peces fissurades o alguna forma de donar-les monolitisme.








 Aplacat de peces de marbre, en jardineres i fronts de balcó, subjectes amb “claus” de lligam d’acer galvanitzat en procés de corrosió.



En murs d’obra ceràmica massissa o maçoneria, es podràn utilitzar fixacions mecàniques, essent les més utilitzades les fixacions HILTI HRD, FISCHER,... amb cargol galvanitzat o bé inoxidable, també es pot utilitzar tac químic de acrilat d’epoxi modificat tipus HIT HY50, encara que, moltes vegades, per les solicitacions que se li demanen a l’ancoratge no cal utilitzar aquests últims, donat què excedeixen de sobres la capacitat portant que pot aportar l'obra ceràmica.

En murs d’obra ceràmica calada tipus gero, les fixacions poden ser mecàniques o químiques, utilitzant-se fixacions tipus HILTI HRD ó bé tac químic de poliester no saturat tipus HIT HY20 de Hilti. En el càs de parets de totxana, serà preferible el tac químic al tac mecànic, ja que aquest pot reventar el material pretesament de suport.

Si la fixació es produeix sobre un cantell de formigó, o altre element estructural de formigó armat, serà preferible la fixació amb tac químic, tipus HIT-HY150 o bé HVA de Hilti o altres de semblants característiques.

Els tacs químics porten normalment barilla roscada inoxidable o galvanitzada, amb volandera i femella, que queden en superfície, no així les fixacions mecàniques, amb cargols que poden quedar amb el cap dins d'un  avellanat fet en el material. L’acabat d’aquests últims pot ser massillat amb massilla de marbrista del color adient, acceptant posteriorment altres acabats, com el sistema d'armat exterior Artigum Gel-Fix, comentat per a aplacats de peces petites, o bé amb un acabat aparent.








Fixació de plaques molt “rupestre”, amb cargols vistos que s’han rovellat.




   Quan tenim pedra artificial, hem de anar amb compte, sovint, una intervenció de rehabilitació que escatima els mitjans, pot agreujar l’estat inicial d’aquestes peces de pedra artificial. Hem pogut veure a Barcelona edificis que han estat netejats amb projecció de sorra humida, en què la pedra artificial ha quedat neta, però terriblement erosionada. S'Hauria de protegir, a banda de utilitzar una neteja mes suau.

El procés patològic que ocasiona la pèrdua de la pàtina de morter, que dona impermeabilitat a aquestes peces i que després no s’ha hidrofugat per recomposar "la pell", ens dona com a resultant l’embrutament de la façana en poc temps, la fixació de molsa i líquens i l’aparició de la corrosió dels ferros d’armadura, a més de facilitar l’acumulació d’aigua per la seva porositat i rugositat superficial, accelerant el procés de desancorat de les peces.
Això es pot pal.liar  amb algún dels sistemes d’hidrofugació -a base de polisiloxans, amb una protecció a base de revestiments transparents de polímers acrílics com vèiem al punt anterior, o amb una pàtina (revestiment pictòric sense còs, per manca d’addició de càrregues) a base de pintures transparents -










Aplacats de pedra artificial amb fixació mitjançant morter, sobre els paraments d’obra.
Façana sense intervenció de manteniment.




 En la rehabilitació de peces d'aplacat de pedra artificial caldrà, doncs, netejar amb projecció d' àrids seleccionats, treballant a la mínima presió possible i ocasionant la mínima erosió; refer les parts malmeses amb morters de reparació o substituïr les peces trencades, re-ancorar les peces desancorades, usualment amb tacs mecànics o químics de resistència garantida pel fabricant, amb cargols o barra roscada d’acer inoxidable o galvanitzat en calent garantit. Finalment, s’aplicarà un hidrofugat segons una de les tècniques descrites més amunt.

Quan l’aplacat a reparar sigui de pedra natural; marbre, granet, pedra calcària, pedra metarmòfica (pisarres, gneis,...), pedra sorrenca, etc. caldrà netejar amb aigua a baixa presió i raspallat manual o amb àrids seleccionats projectats també a baixa presió, depenent de la porositat de la pedra. Caldrà substituïr les peces trencades, si es possible, reancorar les peces desancorades (tot sovint lligades originalment amb  filferros galvanitzats molt degradats que ens porten a reancorar el 100% de les peces), i un últim revestiment hidrofugant de protecció, a més del segejat de les juntes.

Segons la especialització de la empresa rehabilitadora, o dels detalls del projecte de rehabilitació, podem trobar variants sobre la forma d'ancorar les peces, deixant els nous ancoratges vistos amb més o menys gràcia, posant-los a les juntes entre plaques, a les cantonades, al centre de les plaques, als terços, als quarts,... o bé deixant els ancoratges embotits dins de les plaques, amb un avellanament del cap del cargol o de la barra roscada, sense femella. L'èxit de les diferents solucions proposades dependrà enormement de la resistència, el gruix i les característiques de la pedra a reancorar.

També es pot donar un acabat amb armadura exterior transparent, a l’igual que amb els aplacats de peces petites, patinat o no.





 

Aplicació d’armadura exterior de fibra de vidre recoberta amb malla de plàstic transparent, segons el sistema Artigum Gel-Fix de Artic, fixat amb resines acríliques, resistents als raigs U.V.